Un equip investigador del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TecnATox) ha estudiat la presència de productes nocius a la roba d’infants i embarassades. El projecte EarlyCLOTHES, conduït per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, ha detectat una major presència de compostos tòxics en aquelles peces confeccionades amb material sintètic. En canvi, pel que fa a aquelles fabricades amb teixits orgànics, s’hi ha detectat una major presència d’un conegut compost cancerigen, utilitzat per evitar que la roba s’arrugui a la botiga. Els resultats posen de manifest la importància de rentar la roba abans d’estrenar-la ja que aquest senzill procediment quotidià redueix significativament la concentració de substàncies tòxiques. Els autors reivindiquen la necessitat d’endurir la legislació que regula la presència de compostos químics nocius a la roba.
El sector tèxtil fabrica el doble de peces de roba que fa vint anys, segons dades del Banc Mundial. Aquest increment ha estat alimentant uns hàbits de consum que no han deixat de créixer: el consumidor d’avui compra un 60% més de roba que fa vint anys. La indústria tèxtil és la tercera més contaminant del món i és responsable del 20% de les aigües residuals del planeta, degut als productes químics que s’utilitzen en els processos de fabricació. Aquests coneguts contaminants no només tenen impacte en el medi ambient sinó que la comunitat científica els relaciona amb un increment de patologies cutànies i desajustos hormonals.
“Vam considerar oportú esbrinar quins contaminants químics hi ha a la roba que comprem, especialment la que vesteixen dos grups de població vulnerables, com son les dones embarassades i els infants”, recorda Martí Nadal, investigador de TecnATox. L’equip investigador va comprar peces de roba de diferents tipus d’establiments —petits comerços, centres comercials i botigues en línia— i les va estudiar cercant una àmplia gamma de compostos químics nocius.
Es van analitzar els nivells de 55 classes d’amines aromàtiques, subproductes dels colorants azoics, àmpliament utilitzats a la indústria per la seva durabilitat i vivacitat. També es van avaluar els nivells de bifenils policlorats i formaldehid, dues substàncies cancerígenes. Finalment, es van incloure a l’anàlisi diversos metalls pesants i el bisfenol A, un conegut disruptor endocrí capaç de provocar desajustos en el sistemes hormonals de les persones, responsables de processos de creixement, reproducció, etc.
Les mostres de roba sintètica, com ara el polièster, l’elastà o la poliamida, van presentar una concentració més elevada d’amines, alguns metalls pesants com el titani i bisfenols en comparació amb els teixits de cotó. Els resultats també van revelar que el cotó orgànic conté concentracions significativament més baixes de contaminants en comparació amb les mostres de cotó convencional. El contrast va ser significatiu en el cas del bisfenol A i bisfenils policlorats, coneguts disruptors endocrins. “Sorprenentment, els nivells de formaldehid, una substància cancerígena que s’utilitza per evitar que la roba s’arrugui a la botiga, van resultar ser més elevats a la roba de cotó orgànic”, explica Nadal, investigador principal del projecte.
Si bé cap dels compostos detectats va superar el llindar estipulat per la legislació, els investigadors alerten que no existeix cap control sobre la quantitat total de compostos present als teixits o els efectes que pugui tenir aquest “còctel de químics” en les persones. “Hi podria haver un risc per a la salut derivat de l’exposició combinada al conjunt de químics present a la roba, especialment per als nadons, degut al baix pes corporal i a l’exposició prolongada als teixits”, posa de manifest Nadal.
En una segona fase del projecte, l’equip investigador va estudiar els efectes d’un rentat estàndard en les concentracions de formaldehid. És a dir, van rentar aquelles peces de roba amb més concentració d’aquesta substància en una rentadora domèstica. Nadal considera que rentar la roba abans del seu primer ús és una “recomanació molt rellevant, en termes de salut pública”, ja que van ser incapaços de detectar la presència de formaldehid després d’un sol rentat.
Els resultats del projecte evidencien la importància d’intensificar la pressió legislativa sobre la indústria tèxtil i controlar una varietat més àmplia de substàncies. Alhora, l’equip investigador considera important implantar nous certificats que verifiquin l’absència de components nocius als teixits, de tal manera que el consumidor tingui accés a aquesta informació a l’hora d’adquirir el producte. En aquest sentit, Martí Nadal reitera: “No n’hi ha prou amb utilitzar primeres matèries provinents de l’agricultura ecològica; el procés de fabricació ha d’estar basat en substàncies no perjudicials per a la salut”.