Repsol vol obrir-se pas dins del mercat dels “combustibles renovables” i sintètics com a alternativa a la propulsió elèctrica a partir de l’ús de materials com olis usats o la captura de CO2 industrial. Aquesta és la idea darrera de la planta que ha posat en marxa recentment a Cartagena (Múrcia) per convertir aquests olis en gasoil vàlid per a l’automoció, arribant a reduir les emissions fins a un 90% respecte els hidrocarburs fòssils, segons asseguren. Al laboratori d’investigació de Móstoles (Madrid) els experts de la companyia estudien també com produir a partir de residus urbans o restes vegetals. L’estratègia passa per transformar complexos industrials com el de Tarragona per adaptar-los als nous materials.

En la cursa empresarial cap a la recerca d’alternatives que aconsegueixin la pretesa descarbonització del sector del transport, sense haver de recórrer a una reducció de l’oferta i del consum, Repsol aposta per fer-se forta al mercat amb els nous “combustibles renovables”, com a fonts “complementàries” a l’electrificació o el possible ús de l’hidrogen.

“L’electrificació és una opció ideal per a moltes aplicacions, com el vehicle lleuger, però necessitem altres opcions per a segments del transport o aplicacions ‘non road’, agrícoles o cimenteres, que també necessiten descarbonitzar-se i no són tan fàcils d’electrificar. Aquí entrarien els combustibles renovables”, subratlla Claudia Esarte, consultora de Disseny de Producte i especialista en combustibles renovables del Repsol Technology Lab de Móstoles (Madrid).

De moment, l’opció que tecnològicament més ha avançat els últims anys en aquest terreny és la transformació dels olis de cuina usats en hidrobiodièsel (HVO). Sobre el paper, aquests residus orgànics es poden arribar a convertir en combustible per als motors dièsel actuals, amb un potencial calorífic “similar i compatibles amb els motor dièsel actuals. La companyia ja en ven en 140 estacions de servei a la península Ibèrica.

Però la seva importància estratègica rauria també en una elevada taxa de rendiment -un 90% de l’oli usat es pot convertir en combustible- i, sobretot, la seva contribució a la “descarbonització”, atès que procedeixen de matèries primeres renovables i són residus “que han captat ja el CO2 al llarg de la seva vida útil”. D’acord amb les xifres que proporciona Repsol, l’ús d’aquests hidrobiodiesel a partir d’olis usats pot arribar a reduir l’empremta de carboni de tot el procés fins un 90% respecte els hidrocarburs fòssils convencionals.

Estudi de residus urbans i agroforestals

Al laboratori madrileny, a més, treballen amb aquest material i avaluen la possibilitat d’usar també residus sòlids urbans, agroforestals o olis pirolítics amb la mateixa finalitat. Però aquests aprofitaments, segons admet Esarte, encara es troba a les beceroles de la recerca i el desenvolupament tecnològics, limitat a fases demostratives o plantes pilot. També la transformació d’aquests materials per obtenir gasolina, asseguren, va “més a poc a poc”.

De moment, l’aposta de Repsol se centra en l’aprofitament dels olis usats, que processa i converteix en hidrobiodiesel a la seva planta de nova construcció a Cartagena (Múrcia), amb una producció inicial de 250.000 tones anuals. La companyia, però, no aporta dades concretes sobre la capacitat potencial de recollida d’olis usats a l’estat espanyol -actualment, ho fa a través de la seva xarxa de benzineres i via acords amb diferents proveïdors- ni quin percentatge de les necessitats actuals podria cobrir amb el seu processament.

Esarte cita un estudi de l’Imperial College de Londres segons el qual la transformació d’aquestes matèries primeres residuals “podria cobrir més del 50% de la demanda de combustibles renovables”. La idea és poder entomar el principal objectiu del full de ruta que planteja la Comissió Europea per al 2050 aconseguint la neutralitat d’emissions gràcies a tecnologies alternatives. “El repte es troba en com tractar la matèria primera per transformar-la”, apunta.

La costosa captura de CO2

Així doncs, i al costat d’aquests “combustibles renovables”, la gran aposta de Repsol són també els “sintètics”, fabricats a partir de CO2 capturat de l’activitat industrial. Un gas “il·limitat” i que permetria “cobrir una demanda molt elevada i equivalent a la que ja existeix actualment”. Això però, no està exempt d’importants dubtes, tant tecnològics com ambientals.

De fet, la incorporació del CO2 produït pels combustibles fòssils s’acaba retornant a l’atmosfera. “Actualment es permet que el CO2 sigui origen fòssil, precisament, per a permetre desenvolupar la tecnologia. A partir de 2040 tot el CO2 per a combustibles haurà de procedir de fonts biogèniques i caldrà eliminar la part fòssil. Però, a dia d’avui, el CO2 més concentrat i amb fonts abundants és fòssil”, assumeix la tecnòloga de la companyia.

El procés per produir aquests combustibles sintètics, a partir de la previsió d’utilitzar en el procés hidrogen verd -tecnologia procedent de fonts renovables però encara molt poc desenvolupada- requereix una consum d’energia “molt elevat” i “intensiu”. “Els processos postractament posteriors estan optimitzats, perquè són similars als actuals, però és cert que aquí cal un desenvolupament i optimització del procés”, ha asseverat.

Transformacions industrials a Tarragona

Partint del convenciment que la implantació d’aquestes noves tecnologies permetrà aprofitar les actuals infraestructures d’emmagatzemament i logístiques, Repsol ja estudia també la construcció de noves plantes amb tecnologia diferent al mateix temps que adaptació les instal·lacions actuals per poder transformar aquestes matèries.

En el cas concret de Tarragona, la responsable de la companyia es mostra extremadament prudent. “Estem estudiant l’adaptació de diferents processos, incloent molts dels que estan a Tarragona, per adaptar les unitats q tenim a aquestes matèries primeres i produir combustibles renovables”, s’ha limitat a assegurar Esarte, sense voler precisar cap horitzó temporal.

En aquest sentit, la primera transformació que té prevista Repsol en aquest àmbit és la de la refineria de Puertollano (Ciudad Real), que deixarà de produir a partir de matèries primeres fòssils per fer-ho amb renovables. No seria el mateix procés que es podria acabar aplicant al complex de Tarragona, pendent de l’estudi de l’adaptació de diverses unitats concretes.

“Està previst que tots els complexos es transformin perquè és la ruta que segueix Repsol”, ha tancat Esarte. La companyia vol disposar d’un tercer centre industrial d’aquestes característiques abans del 2030 -quan confia arribar a una producció de 2,7 milions de tones de “combustible renovable”- i treballa en un projecte de combustibles sintètics a Bilbao.