L’Heroïna de la setmana és Rosa Casas Villodre. La Rosa és filla d’una dona extraordinària que sempre va cuidar la seva essència, era amor, un braç a qui recolzar-se, comunitat, confiança, agraïment i generositat, i als seus fills els hi va donar ales per volar i arrels on tornar. El seu pare era un home allunyat del sistema patriarcal, oferint a la seva canalla una mirada diferent sobre el món i la llibertat.

La Rosa és una amant de la vida i les persones, els papers diuen que “és” antropòloga, treballadora social, educadora social, mediadora, experta en igualtat i més coses que ha anat fent pel camí perquè no la limitin per no poder demostrar amb un tros de paper el que una és. Però en essència som el que portem dins i no el que dicten els papers, ella és rebel·lia, amor, canvi i revolució.

És mare de la Júlia, una dona poderosa i del Matías, un nen serè i calmat. Sempre han estat “econòmicament pobres”, ha hagut d’inventar-se mil i una per sobreviure. Detesta les desigualtats i les injustícies i treballa de valent perquè tothom pugui ser el seu propi amo. Juntament amb la seva germana, una dona brillant i noble, va cofundar l’associació Dhides que acompanya a les persones a recuperar l’essència que la societat li ha pres, com ella diu: “no vaya a ser que si nos da por soñar creamos después que podemos cumplir nuestros sueños y rompamos este podrido orden social de privilegios y opresiones”.

Té 48 anys i ha complert tots els somnis que s’ha proposat, somnis que no li pertocaven per ser de classe obrera i filla d’immigrants espanyols als 60. Es va rebel·lar contra un sistema hostil i estúpid que detesta les essències humanes, l’amor incondicional entre les persones, el sentit de comunitat i la confiança en les persones.

Una dona que crea accions i espais de gent bona, de la que no fa soroll, però que està disposada a revolucionar-ho i transformar-ho tot amb amor. Una dona que mira des de l’amor i ajuda a caminar cap als somnis. Ella és l’heroïna d’avui, la Rosa Casas Villodre

Què vas pensar quan et van proposar de sortir al projecte heroïnes anònimes?

Vaig pensar que era una molt bona iniciativa per visibilitzar dones que fan moltes coses. A vegades es visibilitzen persones que no fan grans coses, i les dones som les eternes invisibles. Tots els contes on es visibilitzen dones, han fet grans coses, en canvi quan es tracta d’homes, no cal que facin gaire res per donar-lis protagonisme. A les dones en canvi sempre ens demanen l’excelència.

Perquè has triat la cançó de Valeria Castro?

Aquesta cançó parla de les dones que des de la batalla diària s’obliden d’existir i gaudir de la vida.

Dius que els papers diuen que ets antropòloga, educadora social, treballadora social, entre moltes altres coses, creus que es dona més importància als títols que a les persones?

Totalment, un paper té més importància que l’essència de les persones. I sembla que si no tens aquell paper no pots ser res, quan veiem que hi ha persones extraordinàries sense aquest paper. Un paper que només pots tenir si pagues diners i no tothom ho pot fer. La gent de classe baixa i obrera no té facilitats per poder gaudir d’estudis superiors.

Creus que sense els títols haguéssis arribat fins on ets ara?

No

Amb la teva germana vas crear l’associació dhides, que feieu?

Va partir d’una experiència pròpia quan vaig patir una situació de violència amb el pare de la meva filla i ens en vam adonar que les dones es troben amb un sistema que fins que no hi ha sang, sembla que no hi hagi delicte i no atèn a la prevenció o a l’inici de la violència.

Així doncs que davant de tanta incompressió vam decidir engegar l’associació per poder acompanyar dones que es trobaven en situacions de violències.

De l’experiència vas escriure un llibre que es diu: “La niña que escogió ser feliz” explica’ns una mica

Aquest llibre sorgeix com a eina de recuperació davant les violències patides pel pare de la meva filla. I vaig decidir fer un conte per parlar de la violència familiar per desligitimar la normalització que hi ha amb la violència dins de l’entorn familiar.

I un dels últims projectes amb el què estàs inmersa és amb un espai cultural que es diu “La gata insumisa”, explica’ns una mica:

La gata insumisa és un altre somni fet realitat. En aquest cas però, es crea de manera col·lectiva, un somni compartit amb totes aquelles persones que es qüestionen el sistema establert en què vivim.

La gata insumisa està al C/August n.23 de Tarragona i obrim als matins i a les tardes, i a banda hi ha un espai on poden compartir estona amb els gats de la Caseta dels Gats que estan en adocpió.

La Paquita ens va deixar una pregunta la setmana pasada i ens agradaria que la contestéssis: Que sents quan ajudes als altres, et sents feliç?

El que sento cada cop que una dona torna a creure amb ella mateixa és: Que te den sistema!

Què li preguntaries a la convidada de la setmana que ve?

Què fas a la teva vida per obtenir plaer?

Heroïnes amb Rosa Casas

3r. GRAU:

Recomana’ns una escriptora i/o un llibre.

La mujer habitada – Gioconda Belli

Recomana’ns un grup de música liderat per una dona o identitat dissident

Arte Muhé

Una directora o actriu o pel·licula feminista

Malefica

Un espai de la provincia de Tarragona?

Camí de ronda

Més continguts de Tarragona Ràdio: