Avui parlem amb la Rosa Escoda Rimbau. La Rosa ha hagut d’enfrontar-se amb monstres al llarg de la seva vida. Aquesta situació li ha obligat a generar alternatives i d’això n’ha fet la seva vocació, amb el que com diu ella: s’ha pogut guanyar el pa i créixer.
La Rosa treballa amb adolescents, als que considera font de riquesa inesgotable. Perquè amb ells tot és possible. I és gràcies a ells que ha pogut aprendre a valorar que la diferència és un gran repte que cal que assumim com a propi, i en positiu com a societat. I les dones, totes, en tenim un paper protagonista . Ella és l’heroïna d’avui, la Rosa Escoda Rimbau
Ara fa 3 anys vas ser la primera heroïna anònima del projecte, com va ser l’experiència?
És tot un honor i estic molt contenta d’haver participat. De fet crec que és un gran projecte, el títol es manté i per mi seguir les històries que es van anar pujant va fer que fós molt bonic i sentir-me acompanyada. Perquè amb els relats sentia que no tot només em passa a mi, et sents identificada amb moltes de les històries que llegeixes.
Què t’emportaries a una illa deserta?
M’encurioseix aquesta pregunta, i el primer que em neix és pendre la família, tant la triada com la no triada.
Perquè has triat aquesta cançó?
Em va costar molt triar una sola cançó, m’agraden moltes i de molts estils diferents i que depen del moment de vida t’identifiques més amb una que amb una altra. Però, finalment li vaig preguntar a la meva filla quina cançó li recordava a mi i em va dir aquesta, que l’escoltem molt juntes.
Tot i que a la presentació no ens ho dius, sabem, que fa uns anys vas estar al Perú vivint, com va sorgir aquesta aventura?
Va ser tot molt circunstancial, jo anava al Cau i una de les caps havia anat a Guatemala i em va despertar ganes de viatjar. I com que estudiava Educació Social vaig preguntar si podia fer les pràctiques a l’extranger, em van dir que no, però vaig insistir i finalment ens van dir que sí. Hi vaig anar al Perú en un projecte molt bonic que hi feien. I allí vaig fer molts amics, vaig conèixer al pare de la meva filla i vulguis o no, t’hi quedes una temporada, vas i vens. Però finalment com que em vaig quedar embrassada vam decidir tornar cap a Catalunya.
Actualment treballes en una UEC amb adolescents, què és una UEC?
És una Unitat d’Escolarització Compartida, és un lloc on treballem amb adolescents que venen d’instituts per problemes de conducta, absentisme, etc. És aquí al territori, i el que fem és el que el sistema educatiu ordinari no ha pogut fer i ho intentem fer allí. És a dir, intentem oferir-los un projecte educatiu més proper, tallers enfocats a oficis, tallers com soldadura, cuina, etc.
Creus que els hi és bo o es queden al marge de la societat?
Tal i com està tot actualment, crec que sí que els hi és bo. No m’acaba de convencer que només hi hagi una línia, és limitar possibilitats. Quan no estàs al sistema quedes fora del sistema. El que nosaltres procurem en el projecte és intentar que no siguin antisistema, sinó que hi tinguin cabuda, i fer-los saber que el problema no és de l’alumnat sinó del sistema. I us sorprendrieu dels oficis que acaben obtenint, tenim exalumnes que són pilots, boxejadors professionals, etc.
Ets mare d’una adolescent preciosa que has criat tu sola, creus que la societat dóna suport a les mares solteres?
No m’he sentit gens recolzada, sempre has d’estar demostrant que ets família monomarental, i les ajudes i tot plegat si no t’espaviles no saps si n’hi ha. A banda la criança sola és molt dura tot i ser bonica.
Pregunta de la Roser a la Rosa: Quin país, cultura o ciutat t’agradaria visitar?
El Marroc, em crida molt l’atenció.
Què li preguntaries a la convidada de la setmana que ve?
Què li agradaria educar més en el feminisme, a una nena o un nen.
3r. GRAU:
Recomana’ns una escriptora i/o un llibre.
“Un cel de plom de Neus Català” Carme Martí
Recomana’ns un grup de música liderat per una dona o identitat dissident
Patti Smith
Una directora o actriu o pel·licula feminista
Amelie
Un espai de la provincia de Tarragona?
Els Ports de Beseit