Josep Rull s’ha compromès a garantir des de la Mesa del Parlament el principi d’inviolabilitat parlamentària: “Cap diputat pot ser perseguit per expressa la seva opinió o el seu vot”. En el seu primer discurs com a president de la cambra, després d’un acord entre Junts, ERC i la CUP, el diputat de Junts+ també ha defensat que en seu parlamentària “s’ha de poder parlar de tot, sense pressió de cap poder públic ni l’amenaça de poder ser privat de llibertat”. En aquest context, Rull ha volgut recordar l'”anomalia” que suposen els escons buits de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg. D’altra banda, també s’ha dirigit als diputats per a demanar-los que sigui “la legislatura del català” i poder “revertir l’emergència lingüística”.
En la seva intervenció després d’haver estat escollida la nova Mesa, Josep Rull ha volgut arrencar el seu primer discurs lamentant que, malgrat l’aprovació de la llei d’amnistia, “encara hi ha tres escons buits”. Ha assenyalat que “és una anomalia que hem de ser capaços de reorientar”, i ha defensat que “hi ha tots els elements per fer-ho possible”, i que així s’hi esforçaran des de la nova Mesa.
Feta aquesta denúncia, Rull ha volgut “traslladar als diputats i al poble de Catalunya” que el Parlament “garantirà el principi d’inviolabilitat parlamentària” dels seus diputats i que ho farà “de manera intensa”. “Cap diputat pot ser perseguit per expressar la seva opinió o el seu vot”, ha assegurat. En aquest sentit, com ha fet la Mesa d’Edat, el nou òrgan de govern de la cambra comptarà els vots telemàtics dels exiliats, mentre continuïn en aquesta situació.
En la mateixa línia, el flamant president del Parlament s’ha compromès a garantir que a la cambra “es pugui parlar de tot”. En aquest sentit, ha denunciat com l’expresidenta Carme Forcadell, present a la tribuna de convidats, “va ser condemnada a 11 anys i mig de presó per permetre el debat parlamentari”. En aquest sentit, s’ha conjurat per “protegir els drets dels diputats” i que no torni a passar res semblant.
En una intervenció amb moltes referències històriques, el diputat de Junts+ ha recordat com les portes de l’hemicicle van ser “tapiades” durant la dictadura franquista. “Es va emmordassar la voluntat democràtica”, ha dit. Per això, ha reclamat als diputats “conjurar-se perquè això no torni a passar mai més”.
“La legislatura del català”
Més enllà de la garantia dels drets dels diputats, el nou president del Parlament també ha situat com a màxima prioritat “revertir l’emergència lingüística del català i l’aranès”. En aquest sentit, ha apuntat que cal “atendre” els senyals d’alarma i fer que aquesta sigui “la legislatura del català”. “Encoratjo els grups a fer-ho possible. I em comprometo a contribuir en espais d’ús en què la llengua ha perdut presència”, ha afegit.
En aquest context, Josep Rull també ha fet una crida a lluitar contra les desigualtats socials. “Aquest ha de ser un país on funcioni l’ascensor social i l’escola catalana és una peça fonamental per aquest ascensor”, ha reivindicat el nou president de la cambra, que també ha reivindicat la necessitat d’aparcar “discursos carregats d’ira” o que busquen “aplaudiments fàcils”.
El discurs de Rull ha estat replet de cites, començant pel discurs del músic Pau Casals a l’assemblea general de l’ONU del 1971, passant per nombrosos passatges de l’escriptor Salvador Espriu. Des de la tribuna de convidats l’han seguit els expresidents Ernest Benach, Núria de Gispert, Carme Forcadell, Roger Torrent, Laura Borràs i, des del seu escó, Anna Erra.
Erra i Rull escenifiquen el traspàs a la presidència del Parlament
La presidenta del Parlament sortint, Anna Erra, i el recent escollit president del Parlament, Josep Rull, han escenificat el traspàs de la presidència del Parlament.
Acabada la sessió constitutiva, Erra li ha fet traspàs simbòlic del càrrec lliurant-li la carta que el darrer president del Parlament a l’exili, Francesc Farreras, va enviar des de Mèxic el 1980, abans que se celebressin les primeres eleccions al Parlament restablert. La carta anava dirigida a qui fos elegit president de la cambra per explicitar que renunciava al càrrec i donava suport a la Generalitat restablerta. Tal com és tradició, Rull ha sortit del Parlament perquè la formació de gala del cos de Mossos li reti honors per primer cop com a president aquesta XV legislatura.
El Parlament ha tingut des del 1932 disset presidents i presidentes. En la legislatura iniciada el 1932 i durant l’exili van ser presidents del Parlament Lluís Companys (1932-1933), Joan Casanovas (1933-1938), Josep Irla (1938-1940), Antoni Rovira i Virgili (1940-1949), Manuel Serra (1949-1954) i Francesc Farreras (1954-1980).
Des del restabliment de la institució n’han estat elegits presidents Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995, dues legislatures), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010, dues legislatures), Núria de Gispert (2010-2015, dues legislatures), Carme Forcadell (2015-2017), Roger Torrent (2018-2021), Laura Borràs (2021-2023) i Anna Erra, que ho ha estat durant un any. Erra va ser elegida amb la legislatura en curs en substitució de Borràs, que va perdre la condició de diputada.