Vinti-unè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (49)
Convidat:
Avui tenim un convidat que endolceix la vida de Tarragona una mica més cada dia. És pastisser, és emprenedor, i té una passió que fa pujar les pulsacions… i no només per la nata muntada: parlem de muntanyes russes!
Ell és el Marc Garcia, ànima de la pastisseria Velvet, un espai on la qualitat i el bon gust no són un luxe, sinó una norma. Amant de la bona gastronomia i de les bones companyies, en Marc creu fermament en el respecte, en l’educació i en el poder d’ajudar-se els uns als altres per fer d’aquest món un lloc millor — i més dolç, si pot ser.
Quan no és entre forn, xocolata i crema cremada, en Marc el trobareu pujat a alguna atracció amb loopings, fent cua per la novetat d’un parc temàtic o buscant la millor relació qualitat-preu fins i tot a l’hora d’entrar a Disneyland.
Ah, i si algun dia el veieu emocionat davant d’una corba perillosa… tranquils! No és que s’hagi perdut, és que potser està afegint una nova muntanya russa a la seva col·lecció personal!
Vintè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (48)
Cia. Passabarret: és una companyia de Circ, rialles i una mica de bogeria!
Fundada al 1995 a Valls per un grup d’artistes de carrer que van decidir que fer malabars amb la seva vida era bona idea. Passabarret ha passat de la plaça del poble als festivals internacionals. Han girat per mig món, han guanyat premis, han col·laborat amb figures com Jango Edwards i fins i tot muntat la seva pròpia seu, La Circoteca, que és com la seva Batcova, però amb més nassos vermells.
Han fet espectacles amb carpa, han anat de gira amb Pallassos Sense Fronteres i, perquè no en tenien prou amb el circ, s’han colat a la televisió amb Rocket Talent Fest. I encara avui, segueixen sorprenent amb nous espectacles que barregen humor, circ i moltes ganes de fer-vos riure.
Divuietè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (47)
Convidada:
Xenia Oliver és una dissenyadora gràfica tarragonina amb més energia que un correfoc. Incapaç d’estar quieta, ha passat per tots els saraus possibles: Carnaval, Setmana Santa, Tarraco Viva, castells (breument, que allò d’estar a dalt no era tan glamurós) i des de fa més de deu anys balla sardanes amb l’Agrupació Sardanista Tarragona Dansa.
De dia, treballa en una agència de màrqueting; de nit (i de cap de setmana, i quan calgui), desenvolupa els seus propis projectes de disseny i creació de contingut per institucions com l’Ajuntament de Tarragona o Tarragona Ràdio. Apassionada de la cultura catalana, ha creat samarretes per Santa Tecla, el Pokasteller (una baralla de pòquer de castells, perquè fer pinya també és qüestió d’estratègia) i, recentment, una col·lecció de tote bags de Sant Jordi, perquè els llibres pesen, però la cultura no fa nosa.
Actualment cursa un màster en Estratègia i Creativitat en Publicitat, perquè la seva creativitat mai descansa… i ella, pel que es veu, tampoc!
Dissetè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (46)
Convidats:
Pep Manresa Nolla ha fet de tot menys estar-se quiet. Va començar en el món de la
seguretat, però el 1997 va decidir que era hora d’emprendre pel seu compte i va fundar
la seva primera empresa immobiliària. El 2002 es va capbussar en la rehabilitació i
promoció d’habitatges, i el 2005, en una jugada mestra digna d’un magnat, va fitxar la
seva filla per crear Nouàmbit Immobles. Empresa familiar, però amb ànima de primera
divisió!
Per si no n’hi hagués prou, també va gestionar una gasolinera (perquè, escolta, mai se
sap quan caldrà repostar).
Ara, jubilat, es dedica a dues grans passions: passejar-se per l’Ajuntament de Tarragona
amb la confiança d’algú que hi té butaca reservada i gaudir de la bona gastronomia. Si
hi ha un restaurant que val la pena, en Pep ja l’ha descobert, tastat i probablement
recomanat abans que ningú.
Josep Ramón Tules, més conegut com Pitu Mosquits, és un serrallenc de cap a peus i
un personatge imprescindible a Tarragona. Ex-mecànic naval, ara jubilat, però més
enfeinat que mai amb el món cultural i associatiu.
És president de l’Associació de la Presa de Jesús, de la Confraria de Pescadors i
vicepresident de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa (com més càrrecs,
millor!). El 2018 el van nomenar Perpetuador de les Festes de Santa Tecla, tot i que ell
ja perpetuava la festa per iniciativa pròpia.
A més, és membre de tantes entitats que ja ni ell les recorda totes, i si no està en una
reunió, segurament el trobaràs davant d’un bon plat. Perquè, si una cosa li apassiona
tant com la cultura, és la gastronomia. I sí, sempre té una recomanació culinària a punt!
Setze capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (45)
Convidat: Si Tarragona fos una festa, Sergi Carrillo seria el que l’organitza, la gaudeix i després recull les cadires. Des de 1994, està ficat en tot: Carnaval, Sant Magí, Santa Tecla i Setmana Santa. És el president dels Amics de la Part Alta, barri que defensa com si fos un estat independent.
Vol ser Tecler, però el títol se li resisteix. Dorm poc, sempre va de cul i parla pels descosits. Ha treballat en l’oci nocturn, així que sap mantenir la festa viva… encara que després sembli un zombie. Tarragona és casa seva, i si el necessites, apareix. Ara, a vegades també el mataries.
Quinzè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (44)
Convidats: Familia Pomerol Dalmau
Victor Pomerol: altrament conegut com a “Don Vito Pomerole” és un mestre que s’ha intentat jubilar varies fins que finalment fa poc, ho ha aconseguit. Apassionat serrallenc i orgullós tarragoní. Amant dels Castells, seguidor fervent del Nàstic i del Barça, i un entusiasta de les havaneres. La seva néta Candela és la seva raó de somriure constant, però el porta boig.
Montse Dalmau: Palamosina de naixement i empordanesa de convicció, és una mare amb ímpetu i, ara, una ‘baba’ entregada (i amb paciència en oferta). Pinta algun quadre quan la inspiració –o la tramuntana– l’empeny, té una relació seriosa amb la moda i somia viatjar per veure món… i tornar amb la maleta plena!
Jordi Ramos: és un tarragoní de naixement però amb el cor adoptat per Conesa, el poble de la seva ànima, on va fer de regidor, d’alcalde i, segurament, de solucionador oficial de marrons. Treballa en una empresa de disseny gràfic, però la seva veritable vocació és ser ‘manetes a temps complet’—per desgràcia seva, perquè tothom el té fitxat per arreglar coses i mai pot dir que està lliure. Apassionat dels Diables Voramar i fidel a la vila marinera del Serrallo, viu entre dissenys, foc i alguna eina que sempre porta a sobre… per si de cas.
Carla Pomerol: és una serrallenca i palamosina a parts iguals. Explica històries als tarragonins per professió i per vocació. Amant de l’ambient dels concerts i de les festes majors, abans també de la política… però ara ha canviat els plens municipals per la premsa del cor. Li apassionen els castells, la Isabel Pantoja i el pernil ibèric (no necessàriament en aquest ordre). Sempre està fora de casa, tant, que és possible que la seva bústia ja tingui síndrome d’abandonament.
Candela Ramos Pomerol: té només un any i mig, però ja té les idees més clares que els seus pares. Amb un caràcter fort i una personalitat que no deixa indiferent, és una autèntica enamorada de les festes majors. Però si n’ha de triar una, no hi ha dubte: Santa Tecla és la seva passió, i la Mulassa, el seu gran amor.
Especial Karnaval*25 amb l’arribada Del Rei Carnestoltes XLII i La Concubina XXIX
https://www.instagram.com/reel/DGi5kY4taYs/?utm_source=ig_web_copy_link&igsh=MzRlODBiNWFlZA==
Catorzè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (43)
Pep Escoda no és només un fotògraf multipremiat, és un caçador d’instants, un domador de llums i ombres i, segons diuen, l’únic que pot fer una foto de carnet i que quedis bé a la primera.
Té una teoria infal·lible sobre per què les croquetes mai haurien de ser rodones, però encara no ha trobat ningú prou valent per poder debatre-ho.
Diuen que pot distingir un bon restaurant només mirant la carta de postres i que mai diu que no a un bon pop a la gallega.
Entre foto i foto, també té la capacitat sorprenent per perdre les ulleres i trobar-les al cap.
Ah, i per si no ho havia mencionat, ha publicat les seves fotos en més de 150 llibres, però això ja és gairebé un detall secundari.
Tretzè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (42)
“Juan Cabello sempre va voler ser dibuixant de còmics, però un dia va decidir que els seus
dibuixos havien de durar per sempre… i va canviar el llapis i el paper per l’agulla i la pell. Fa 26 anys va començar com a client, sense sospitar que acabaria canviant la camilla pel tamboret de tatuador. D’això ja en fa 15 anys, però ell encara diu que només era per provar!
Dotzè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (41)
Convidades: Lola Darder: Fa més esports que un gimnàs 24 hores. Fa uns anys es va llençar a les onades amb el surf i ara també patina amb surfskate, perquè caminar és massa mainstream. De Tarragona i comunicadora, així que si no la trobes a l’aigua, segur que està explicant alguna cosa.
Marina Pérez: Va tastar el surf en un Erasmus a Porto i li va agradar tant que no es va poder desenganxar (ni de la cera de la taula). Periodista i directora del programa Arran de Mar, sempre té el mar a prop, literalment—la meitat de la seva família és de Mallorca. Si no està surfejant, segur que està pensant en quan ho farà.
Onzè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (40)
Convidats: La Laura i el Mario són dos tarragonins amb una missió molt seriosa (o no): menjar bé i compartir-ho amb el món. Amants de la gastronomia i del producte local, tenen un radar activat 24/7 per detectar plats espectaculars, racons amb encant i negocis amb ànima. Si hi ha un restaurant per descobrir, ells ja hi són, forquilla en mà.
Junts formen @PaladarsTarragonins, un perfil d’Instagram on no només recomanen llocs per menjar, sinó que també expliquen històries que faran que et miris cada plat amb uns altres ulls. Receptes, curiositats gastronòmiques i algun que altre dilema existencial, com ara: pastís de formatge molt cremós o només cremós?
Declarats membres d’honor del club de la truita de patata poc quallada i defensors oficials de la crosta cruixent de qualsevol cosa, tenen clar que la vida és massa curta per menjar avorrit.
Així que, estómac, prepara’t que aquesta setmana seràs titular. Calenta, que surts!
Desè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (39)
Joan Reig i Solé, és el multitasker oficial de Constantí, és com una navalla suïssa que fa de tot. És bateria d’Els Pets i Tàrraco Surfers, cantautor, DJ, compositor, pagès, presentador, jurat de TV i, per arrodonir-ho, també ha fet incursions en política. Si algú més li demana una afició nova, probablement farà de funambulista al campanar del poble!
Quan està a l’escenari, combina ritme, veu i autenticitat com si fos un còctel perfecte de rock català amb una mica de terra al fons, perquè mai oblida les seves arrels de pagès. Com a cantautor i compositor, sap posar música i paraules a la vida quotidiana, barrejant sensibilitat i bon humor. I quan agafa la taula de DJ, sembla que estigui decidit a convertir qualsevol lloc, des d’un camp de vinyes fins a un petit bar, en la festa de l’any.
A més, a la televisió, com a presentador i jurat, no només sap fer espectacle, sinó que té un talent especial per transmetre proximitat i fer riure. I si parlem de política, sembla que aplica el mateix ritme que a la bateria: directe, contundent i amb bon compàs.
Joan Reig és l’exemple perfecte de com fer-ho tot i fer-ho bé. Amb ell, la vida sempre sona amúsica en directe, amb una mica de fang a les botes i un somriure al rostre.
Novè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (38)
Aaron Sentís
Atenció que arriba l’Aaron, el “gitanet premium” de la Part Alta! Porta els Gegants de la Ciutat com si fossin de la seva família i fa més passis amb el ventilador de la guitarra que amb el mòbil! Si el veieu amb la guitarra a la mà, és probable que us acabi fent un concert improvisat a la Plaça de la Font. President dels Geganters del Passeig Torroja i rumber de professió — aquest nano és el paquet complet!
Miguel Buñales
El tiet de l’Aaron — però que ningú es pensi que només ve de convidat per compromís! El Miguel té història: exgeganter, president d’associacions, i cunyat del famós Kiki Maya, creador de la rumba dels gegants! Ara bé, això de “retirat” no ens ho creiem… Si l’Aaron diu que encara està en actiu, deu ser que li costa deixar anar els gegants! A veure si avui ens aclareix si penja les espardenyes o encara li queden passades per fer!
Sergio Garcia
Compte, que tenim infiltrat un reusenc! Però no patiu, que és dels bons! Malalt de festes majors, geganter del Passeig Torroja i responsable del canal Cultura Catalana — aquest xaval viu més a Tarragona que a Reus. Ja l’han adoptat els gitanets de la Part Alta i es veu que no el volen deixar tornar a casa. Quan no porta el Basilisc a coll, porta un micro o una càmera!
David Bages
Directament des de Flix arriba el nostre geganter polivalent! Graller, diable i expert en foc, el David és el típic que si no et fa sonar la gralla, t’encén un petard! Ara viu a Tarragona i, com el Sergio, també ha estat adoptat pels gitanets. I, esclar, si estàs envoltat d’aquesta colla, acabes amb gegants a l’esquena i rumba al cor!
Vuitè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (37)
Convidats:
Arnau Curto Hol: periodista infiltrat al món de la docència, guitarrista autodidacte (i orgullós de ser-ho), i massa devot del Nàstic fins a l’últim minut de descompte. Friki confés dels castells, sempre somia en carregar el seu cafè amb una bona pinya. Amant de la cervesa com si fos patrimoni cultural i professional del debat intens, sobretot quan es tracta de discutir amb el seu gran rival, David de la Torre. Si mai els veieu junts, prepareu les crispetes!
David de la Torre Aldave: és un rojeras de manual des que té ús de raó (i fins i tot abans). Treballa per viure des del 2015, però des del 2023 fa comèdia a Risses (@Risses_) perquè, sincerament, riure surt més barat que anar a teràpia. Als seus sopars de Nadal hi ha tanta gent que sembla que convoqui una assemblea general — quorum garantit i Tió col·lapsat.
Va ser una peça clau a l’Alverna, on va aconseguir ser cap, encara que molts sospiten que va arribar-hi per insistència i no per talent. Amant de les salses picants fins a límits insospitats i tal com ell sempre diu: si un plat no et fa plorar, no és un plat, és una amanida.
Setè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (36)
Convidats:
Mathew Lee
Directament de Gal·les, amb una fusta a la mà i una ganga a la vista, aquest fuster curiós va decidir que Tarragona era el lloc ideal per clavar l’àncora. Sempre a punt per fer diana, ja sigui amb dards o amb les ofertes del supermercat.
Albert Pujals
Nastiquer des que duia bolquers i tarragoní amb més arrels que una figuera centenària. Quan no està fent la vida més dolça als seus clients, està repartint somriures i encerts al món dels dards. Els rivals ja tremolen, però ell només busca fer-ho tot amb estil i simpatia.
Tito Salvadó
Graller imparable, rei de la festa i comptable (perquè algú ha de fer els números), és també el xerraire oficial del grup. Tito és capaç d’omplir una entrevista amb una sola pregunta i, si el deixes, amb monòlegs dignes de Netflix.
Tres personatges que semblen sortits d’un acudit però que, junts, formen l’ànima del Cossetans CD, el club més veterà de dards al Camp de Tarragona. Aquí, els dards no només volen cap a la diana, també reparteixen rialles i bones vibracions per tot arreu.
Sisè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (35)
Convidats:
Toni García Aguilar, president indiscutible (perquè ningú més vol el càrrec) de la Colla La Bóta, la colla satírica més descarada i riallera del Carnaval de Tarragona. Té 28 anys i va aterrar al món a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, tot i que diu que ja portava confeti a les venes. Fill orgullós de Bonavista, el barri on va aprendre tot el que sap, com que les millors tapes no surten a Google Maps. Ara viu a la Part Alta, que segons ell és perfecta per inspirar-se i per queixar-se de la pujada quan torna de festa.
Anna Bertran Barceló és la veterana irrefutable de la Colla La Bóta, i no només perquè porta més anys que ningú… sinó perquè també porta a la seva mare! Sí, literalment es pot dir que el talent satíric li ve de família. Com a gran gurú de les finances de la colla, gestiona els números amb tanta gràcia que ni la calculadora s’atreveix a contradir-la.
És la reina de les disfresses impossibles i l’autèntica mestra del “jo amb quatre coses et faig una obra d’art”. També és la primera a recordar-te que La Bóta no només és una colla, és un estil de vida (i de festa). Si vols posar-ho en dubte, prepara’t, perquè t’aclapararà amb anècdotes, arguments i, si cal, purpurina!
Cinquè capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (34)
Aquesta setmana ens visitat:
Enric Garcia Jardí és periodista, tarragoní i un despistat de categoria. En la seva carrera com a periodista, ha fet de tot: s’ha disfressat de turista, ha entrevistat sicaris i fins i tot ha compartit makis japonesos amb un maqui català. Com a tarragoní de cap a peus, ha presidit l’Associació Mulassa de Tarragona, deixant ben clar que sap què és moure’s al ritme de la tradició.
I com a despistat… bé, no té rival: s’ha dutxat amb xampú per a gossos i ha confós un rolón antimosquits amb desodorant. Té l’honor d’haver estat biògraf de figures com el senyor Boada i el jesuïta Francesc Xammar, i també d’haver treballat colze a colze amb el mític cantant Raimon.
A més, té talents peculiars: sap escriure versots amb gràcia, tocar la flauta amb el nas i, quan arriba Nadal, sempre compra el mateix número de loteria: el 15817. Perquè ser despistat no impedeix tenir tradicions!
Fran Richart no és el nom d’un surfista cool ni d’un pilot dels 80, sinó una adaptació estratègica de Francisco, un nom que odia amb totes les seves forces. Va marxar a Mèxic amb la il·lusió de convertir-se en un gran periodista, però després de sis anys va tornar per descobrir que ni el Frankfurt La Torre, al costat de la “Bocateria” del Sr. Boada, li oferia feina.
És especialista en fer enemics amb la mateixa facilitat que fa amics, i ara, en un atac inesperat d’optimisme, treballa en un mitjà que, paradoxalment, sembla decidit a enfonsar-lo encara més. Adora The Sopranos amb devoció, però no li parleu d’Els Serrano, perquè podríeu acabar a la seva llista negra.
Quart capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (33)
Vane Cano i Mila Rodríguez, representants del grup de ball “LadiesMC”, una creació de la professora de ball Mònica Coca.
Aquest projecte va néixer al Royal Tarraco i, des d’aleshores, ha crescut fins a convertir-se en una formació que compta amb més de 50 dones. Les integrants del grup afirmen que “LadiesMC” no només les ha ajudat a ballar amb total llibertat, sinó que també les ha empoderat, fent-les sentir segures d’elles mateixes. Més que una activitat física, han trobat en aquest tipus de ball una autèntica teràpia, un espai on divertir-se, sentir-se bé i connectar amb el seu poder interior.
I això són les Ladies: una teràpia de passió, energia i diversió.
Tercer capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa. (32)
Convidats: Josep Maria Vallès i Jordi Sardiña
Josep M. Vallès Badia (Vilallonga del Camp, 1962)
És l’home que ha projectat més somnis que Netflix. Amb només 12 anys ja era el projeccionista oficial del poble, i des de llavors no ha parat: milers de pel·lícules, cinemes a l’aire lliure als 90, un museu propi el 2017 i un Premi Honorífic del FIC-CAT el 2023.
L’any 2024, el seu poble el va homenatjar pels 50 anys fent cinema, perquè, sincerament, sense ell la cabina no tindria gràcia.
Si el Setè Art és un temple, ell en seria el capellà. I sempre amb llum a la cabina!
Jordi Sardiña Alemany (Amposta, 1976)
Periodista per vocació, guionista per passió i monologuista per obsessió. Ja de petit es dedicava a escriure, imitar professors i gravar programes de ràdio ficticis, tot plegat un assaig per a una carrera plena de guions, festivals i passis de premsa.
És redactor en cap d’El Cinèfil i impulsor del projecte CineCoach, creixement personal a través del Setè Art; però el seu talent real és aconseguir acreditacions per al Festival de Sitges (i alguna selfie amb famosos).
Sempre embolicat en projectes de cinema i cultura, ningú sap què tramarà després. Sigui el que sigui, segur que serà èpic!
Segon capítol de la Segona Temporada de Raülin amb Salsa (31)
Quique Quero i Pedchy Ramos;
Són una parella que viuen al CATLLAR. Ell treballador d’una empresa estatal de telecomunicacions i ella infermera.
Coincideixen en moltes aficions i entre elles, es descriuen com uns fanàtics del Nadal i orgullosos de ser-ho.
Uns mesos abans d’aquestes dates, comencen els preparatius de la decoració. Disposats que sigui casa seva l’epicentre de l’esperit Nadalenc, 20.000 bombetes leds, adorns, figures, garlandes i tres mesos de molta feina, per viure aquestes festes intensament.
COMENCEM TEMPORADA!!!! BENVINGUTS (30)
