D’un extrem a l’altre en menys d’una setmana. El Gimnàstic de Tarragona firmava un dels partits més complets de la temporada davant el SD Logronyès, sentenciant el descens de l’equip de La Rioja i apropant-se una mica més als Play-offs. Una sentència ferma que va tornar a motivar als aficionats per la recta final de la temporada.
En termes ofensius, el Nàstic va plantejar un encontre semblant al de la Cultural, amb un Godoy actuant de segona punta i la parella Jardí-Concha a les bandes generant constantment. La primera part va ser un sinònim del terme ‘rectificar’, amb equip molt millorat en encert, en concentració i en actitud.
Els dos extrems van crear, en poc més de dos minuts, les dues primeres ocasions de l’encontre. Jardí va ser protagonista amb les seves jugades des de fora de l’àrea, que més tard donarien fruits, però primer va avisar al porter vermell-i-blanc, Ander Iru.
Al minut 5′ de partit, Alan Godoy tampoc es quedava enrere i tocava el travesser amb un centre enverinat que anava amb molta intenció. No seria l’única del davanter canari, que va quadrar el millor partit des que és a Tarragona. Desbordant, deixant espais a Pablo i Jardí per la banda dreta i arribant als espais, va desfigurar la defensa rival durant tot el partit. El Freddy Krueger de l’àrea. El tauró particular del Nàstic.
Poc després (13′), tractant de rematar un centre de Godoy dins l’àrea, Pablo Fernández va caure gairebé abraçat per un rival. Probablement, el penal més clar no xiulat en el que va de lliga. L’afició i el mateix Pablo van mostrar el seu descontentament, però ja era massa tard. Sentència ferma també per part del jutge de camp, tot i haver vist la jugada a escassos deu metres.
Dani Vidal va protestar la injustícia i va acabar expulsat directament, provocant que es perdi els últims dos partits de la temporada.
A partir d’aquesta acció, la Sociedad Deportiva Logronyès va entrar al partit intentant diverses accions per banda, però el Nàstic va estar solvent en defensa i els visitants només van tirar una sola vegada a porteria (curiosament, l’ocasió que va portar al gol).
Tot i els intents, Alan Godoy deixava clara la intenció de l’equip: guanyar. El davanter va completar una jugada excel·lent per banda, desfent-se de dos defensors i deixant sense opcions a Iru per fer l’1-0. Un xut potent que donava molta confiança als grana. Per primera vegada en molts partits, gaudien sobre la gespa.
“Sabíem que era un equip amb més llibertat per jugar a causa de la seva situació. Estic molt content perquè quan et fan un gol al descompte pot tenir repercussió i no ha estat així”
dani vidal
L’àrbitre afegia quatre minuts de descompte i, quan més tranquil·litat desprenia l’equip, va arribar el gerro d’aigua freda. Ezkurdia rematava tot sol dins l’àrea petita del Nàstic en una acció a pilota parada molt mal defensada. Xut fluix, ras i cap a dins per marxar 1-1 al descans.
“Crec que la podríem haver defensat millor. Tinc aquest caràcter i m’ha pogut l’afició, però com dic sempre, jo no jugo i no hi tindrà repercussió en els jugadors”
dani vidal SOBRE L’EXPULSIÓ
A diferència d’altres partits, l’equip va saber refer-se de la dificultat i, al minut 47, ja s’havia tornat a avançar al marcador (2-1). Jardí aprofitava una falta molt propera a l’àrea per fer un dels gols de la temporada. Impossible per Iru i per l’afició, que no s’ho acabava de creure.
A l’hora de partit, Godoy també va provar una excentricitat. Una tisora dins l’àrea que per poc no acabava dins per rebre el premi al millor gol de la temporada. Senyal que l’equip es trobava còmode, fluint i sense pressió.
Els canvis, aquest cop, van ser un encert. Gorka va afegir més pólvora a l’atac i Mula també va estar elèctric. Borja Martínez, que no va sortir de titular, va ajudar a acabar el partit amb gran ordre i temperament.
“L’individual és conseqüència del treball de tot l’equip. Hem arriscat en situacions que els han donat confiança”
dani vidal
Unai Dufur, titular per segon partit consecutiu, va tindre una de les més clares del partit quan faltaven cinc minuts pel final. Rematava sol amb l’esquerra davant d’Iru una pilota mil·limètrica de Jardí, però no era capaç de tancar el resultat que, per mèrits, va merèixer el Nàstic durant tot el partit.
A falta de dos partits, es torna a preveure ‘marea grana’ al Johan Cruyff i una gran entrada contra el Rayo Majadahonda. És el que té l’efecte victòria. L’exigència per aquesta setmana va ser màxima, tenint en compte les opcions de Play-off que l’equip té sobre la taula i els dubtes dels últims partits. L’equip ha respost, i el pròxim dissabte (18:00h, Estadi Johan Cruyff) serà la prova de foc que demostri perquè l’equip està on està.