La nostra Heroïna de la Setmana és la Sílvia Tomàs Gálvez. La Sílvia va néixer a Barcelona l’any 1990 i actualment viu al Camp de Tarragona. Ha nascut envoltada d’amor i bondat i, alhora, d’angoixa i estrès. Ha crescut rodejada d’injustícies que des de ben petita li han colpit el cor. Ha anat vivint sempre buscant causes, formes, maneres de revertir la voràgine del patiment humà que hi ha aquí i allà. Sent profundament que som ocells tancats en gàbies obertes. En aquest camí de buscar justícia sempre s’ha topat amb la pròpia incoherència i la falta d’humilitat. Com trobar la pau a fora si dins estem en guerra? Com demanar res a l’exterior si en els nostres propis actes perpetuem la injustícia que critiquem?
En la cerca de la coherència ha passat per molts llocs, espais, moviments, comunitats, -ismes… i ara es troba en un punt de desfer tota aquesta quadrícula condicionada i prefabricada que ens separa, per poder així estar més a prop de les realitats i no només d’aquella realitat que enquadra un pensament únic. En aquest camí navega, entre la crítica i l’autocrítica, la impotència, l’esperança, l’amor i el perdó, cap a ella mateixa i cap als altres.
La música és la seva teràpia, la seva arma per comunicar i créixer. La natura, la seva escola, el seu mirall de tornada a l’origen, on la vida i la humanitat es reconcilien. I la maternitat, que l’acompanya i la guia, un curs intensiu de com ser millor persona. Parafrasejant a Saramago: «de com estimar algú més que a un mateix, de com canviar els nostres pitjors defectes per donar-los els millors exemples i de nosaltres aprendre a tenir coratge». Una dona que busca en ella i en els altres allò que ens faci recordar d’on venim i així saber on anar, de què despendre’ns i què reprendre. Una dona que segueix aprenent a desaprendre, amb les seves pròpies incoherències com a motor de cerca.
Què vas pensar quan et van proposar de sortir al projecte Heroïnes Anònimes?
Vaig pensar que era maco participar al projecte i que jo no era cap heroïna. I com que sóc molt crítica em van passar moltes coses pel cap, com per què vau dir-li Heroïnes Anònimes, de quin feminisme parlàvem, de què parlaríem. Però és maco compartir i parlar de les diferents maneres de veure la vida.
Per què has triat aquesta cançó que, de fet, és del teu nou disc i es diu “Gos de caça”?
Aquesta cançó em semblava que tenia força per posar al programa. “Gos de caça” parla dels oficis en general, d’afrontar-los amb sentit comú i no des de l’obediència cega.
Dius que has fet de la música la teva teràpia i una arma per comunicar-te i créixer. Com et va sortir això de cantar?
Des de molt petita, amb 12 anys, em va arribar a les mans una guitarra, i la vaig agafar perquè sempre tenia molta necessitat de dir el que pensava i vaig veure que cantant m’escoltaven.
I parlant de música, a principis d’abril vas treure el teu quart disc com a Sílvia Tomás i el tercer com a Sílvia Tomàs trio, un recull de 9 cançons que van directes a les entranyes. Es diu “Jaulas abiertas”. Explica’ns una mica com neix aquest disc.
Aquest disc, és un disc que s’ha anat gestant des del 2018, i amb tot el tema de la pandèmia s’ha anat postergant, a banda he sigut mare i tot plegat m’ha fet treure el disc d’una manera més pausada.
En aquesta aventura musical no vas sola. Des de 2013 t’acompanyen els músics Guillem Boada al teclat i Mateu Martínez a la guitarra i junts formeu Sílvia Tomàs Trio. També feu diferents col·laboracions però, com vau començar aquesta aventura de tres?
Es va donar de manera natural, en la música tot ha anat fluint. Amb en Guillem ens vam trobar en una ocupació rural a Querol i vivíem junts, tocàvem junts i després amb en Mateu vam coincidir. També venia a les jam’s i al final ens vam proposar de treure un disc. A banda, som com germans, tenim una afinitat molt bonica i ens acompanyem a molts nivells.
Al 2017, en una entrevista a Ràdio Puçol, dius que els teus pares t’haguessin pogut regalar una escopeta però et van regalar una guitarra. Explica’ns el per què d’aquesta frase.
Doncs ves a saber per què ho vag dir en aquell moment, però una mica és pel que et deia abans de que jo tenia molta garra de petita i la meva mare i el meu pare es deien si em regalaven una guitarra o què feien. I finalment em vaig quedar amb la guitarra, una arma carregada de futur.
Com es presenta la gira de promoció del disc?
El pròxim 12 de juny tenim un bolo a Valls, al Tingladu, un espai de circ. I estem tancant una presentació al Montseny per ben aviat.
3r grau
Una dona referent en la teva vida?
La meva mare.
Recomana’ns una escriptora i/o un llibre.
Violeta Parra.
Recomana’ns un grup de música liderat per una dona o identitat dissident.
Chavela Vargas.
Un espai presencial o virtual que ens vulguis recomanar i per què?
La natura.