Sònia Masuda Mora va néixer el 18 d’agost del 1992 a Barcelona, en plens Jocs Olímpics. De ben petita sent una vocació absoluta per la interpretació i, des de llavors fins ara, la seva determinació característica d’una leo ascendent leo l’ha portat a treballar tant en cine, TV, com en teatre. Les seves experiències com a dona asiàticodescendent dins la indústria cultural fan que tingui la necessitat de parlar del racisme experimentat. El 2020 crea la seva companyia de teatre, A l’Abordatge!, per dur a terme el seu primer projecte de creació propia “THIS IS NOT HERE (Re-Imagine Yoko Ono)”, que tracta temes com el racisme, l’autodeterminació personal, i l’amor a l’art.

El seu següent projecte de creació va ser la performance “El Silenci de la Fera”, que va crear per la primera edició del Festival Furiasia, el primer festival d’arts escèniques de les diàspores asiàtiques produït per Catàrsia. Amb els dos projectes ha actuat a diversos teatres i centres i ha donat xerrades sobre les temàtiques que els mouen, entre elles, l’antiracisme.

De petita ja tenia la necessitat de canviar el món, d’involucrar-se i lluitar per solventar les injustícies. I a la vegada, sentia un profund amor per tota mena d’arts. Una dona que actualment segueix immersa en la seva carrera d’actriu així com en fer xerrades d’antiracisme per visibilitzar la realitat de les persones asiaticodescendents a la vida i a la indústria, i així generar un canvi. Ella és l’heroïna d’avui Sònia Masuda Mora.

Bona tarda , com estàs? Què t’emportaries a una illa deserta?

Una bengala per poder sortir d’allí.

Què vas pensar quan et vam proposar de sortir al projecte heroïnes anònimes?

Em va encantar i em va fer molta il·lusió. Penso que és molt important un espai on visibilitzar dones de diferents àmbits i amb diferents bagatges. Un espai molt necessari.

Per què has triat aquesta cançó?

Perquè per mi va ser un descobriment molt gran quan la vaig escoltar ara farà tres anys quan preparava el meu primer projecte de creació pròpia “This is not here” inspirat amb Yoko Ono. Investigant pel projecte vaig descobrir una gran artista com ella, de la que sempre només hem sabut coses com que estava amb John Lennon o per separar els Beatles, i a nivell artístic només ens havia arribat un crit d’ella, i si només rebem això ens fem una idea molt equivocada de qui és realment Yoko Ono, d’aquí la importància de visibilitzar-la.

A la presentació hem dit que ets actriu i que has creat diferents projectes per tractar el tema del racisme, amb quines dificultats et trobes en aquest món per ser dona i asiaticodescendent?

Amb molta constància i determinació pots arribar a tirar moltes de les portes que et trobes en el camí. Hi ha una gran diferència en la indústria sent home o dona.

I quan surts al món professional et trobes que hi ha molts més càstings per homes que per dones, si a això li sumes ser una dona racialitzada encara ho complica tot més, però jo sóc molt tossuda.

L’art és una font de transformació molt poderosa, creus que l’utilitzem prou?

Penso que sí, el que passa és que es fa des de la perifèria i des dels mitjans grans no se’ls hi dona veu.

Fas xerrades sobre racisme i feminisme, de fet el pròxim dia 28 de març a les 18h fas una xerrada juntament amb la Leyao Rovira sobre racisme amb les persones asiaticodescents, com enfocareu la xerrada?

Faré un monòleg anomenat “El silenci de la fera” que parla del patró que té la indústria cinematogràfica de fer que les dones asiaticodescendents surtin representades coma personatges muts, hi ha diversos exemples com Sin city… I després del monòleg faré una xerrada i un col·loqui amb el públic sobre racisme.

Pregunta de la Rosa a la Sònia: Què li agradaria educar més en el feminisme, a una nena o un nen?

A un nen, si hagués d’escollir. Si al nen no l’eduques conscientment pot viure en una bombolla i no veure el mal que fa.

Voldriem que li deixessis una pregunta a la dona que entrevistarem la setmana que ve, què li diries?

Si pogués tornar a néixer tenint consciència de la vida viscuda, preferiria néixer nen o nena?

3r. GRAU

Recomana’ns una escriptora i/o un llibre

Isabel allende “Hija de la fortuna”

Recomana’ns un grup de música liderat per una dona o identitat dissident

Yoko ono, betty davis

Una directora o actriu o pel·lícula feminista

Céline sciamma “Retrato de una mujer en llamas”

Un espai de la provincia de Tarragona?

Amfiteatre Romà

Més continguts de Tarragona Ràdio: