La derrota a l’Aragó ha estat un gerro d’aigua freda per a tots els aficionats del Nàstic, que han vist una actuació decebedora de l’equip a Tarazona. Amb la promesa de la primera posició en ment, les aspiracions i els nervis incrementaven abans d’iniciar un partit que, potser, es donava per guanyat abans de jugar-lo.
L’equip de Molo alliçonava al Nàstic, que veia com se li esgotaven les opcions d’ascens directe i que haurà de treballar de valent, físicament i mentalment, si vol tornar a competir com ho feia fa un mes.
La primera meitat del partit, incòmoda, va ser un tastet del proposat més endavant la Sociedad Deportiva Tarazona. Interrupcions i un joc molt directe que va cansar en tots els aspectes als de Dani Vidal, incapaços de trobar solucions sobretot en atac. Jaume Jardí va estar l’únic incentiu per veure el partit. El reusenc va destacar per la banda dreta i com a mitjapunta, espantant a Salvi Carrasco en diverses ocasions, però sense èxit.
La defensa grana no va estar al nivell habitual, i l’equip ho va notar. Varo, el punt més positiu del partit, va evitar les primeres accions dels locals. El de La Canonja va ser contundent amb els intents llunyans de Guiu, que pressionaven encara més el Nàstic.
Sense més ocasions i amb un joc molt reperatit, el Tarazona esperaria la seva oportunitat per demostrar perquè és el ‘matagegants’ del Grup 1.
Poc després d’iniciar la segona meitat i en una jugada assajada que Dani Vidal va estudiar durant tota la setmana, el Nàstic va pecar d’innocent. San Emeterio aprofitava la desconcentració de la defensa grana per escapar-se sol per la banda de Joan Oriol i posar una pilota mil·limètrica per a Beltrán, que va rematar a plaer dins l’àrea i posar l’1-0 que seria definitiu.
Els tarragonins van notar el cansament i les constants interrupcions del SD Tarazona. Les faltes i les constants pèrdues de temps van passar factura psicològicament al Nàstic, que va veure com, una jornada més, no li xiulaven un penal clar sobre Pablo poc després del gol.
Jardí va generar l’única ocasió de la segona meitat. En total, dos xuts en tot el partit, el dos del reusenc. L’ocasió ni tan sols va ser clara, però es va celebrar que l’equip intentes posar ritme al joc.
El partit va acabar sense res destacable, més enllà de la gran actuació final de Varo, que va salvar els mobles i un possible 2-0 final en diverses ocasions.
El capità tornava a passar pels micròfons de Tarragona Ràdio per indicar la necessitat de l’equip de fer un pas endavant per un final de temporada molt dur, després d’un dels pitjors partits del cambrilenc aquesta temporada.
Tarazona ja és passat. Al Gimnàstic de Tarragona li queden sis partits per demostrar perquè ha estat un dels millors equips de Primera RFEF, perquè és el menys golejat de les tres principals categories del futbol espanyol, i perquè ha enamorat a la seva afició fins a aconseguir més de 280 aficionats en un desplaçament de més de 300 quilòmetres. El pròxim objectiu de l’equip és el Celta Fortuna el diumenge a les 12h.