La ciutat de Tarragona va abocar més de 160.000 quilos de cel·lulosa a les canonades l’any passat. Així ho han confirmat els responsables de Depuració i Desenvolupament Sostenible d’EMATSA a Tarragona Ràdio, durant el programa especial d’aquest matí. Les tovalloletes humides, els pals per rentar les orelles i les mascaretes són els tres elements que més es troben.
“La dada és esfereïdora. Hem de demanar a la població que sigui més conscient que el lavabo no és una paperera”, ha dit el responsable de Desenvolupament Sostenible, Jordi Vallvé. En el mateix sentit s’ha expressat Paco Oliva, responsable de Depuració. “És com si cadascú de nosaltres hagués utilitzat cinc o sis paquets de tovalloletes i els hagués llençat al lavabo. Ho hem de frenar”, ha subratllat.
Un dels problemes més grans de la cel·lulosa és que malmet la maquinària utilitzada pels professionals d’Ematsa. “A banda de ser molt contaminant, malmet la nostra maquinària i això incrementa els costos econòmics de desfer-se dels residus”, ha detallat Oliva. En aquest sentit, ha demanat a la població que faci l’exercici de multiplicar per 1.1 tot allò que compra al supermercat. “Així seran conscients de quant costa eliminar els residus”, ha afegit.
L’oli, un altre enemic
L’oli també s’ha convertit en un dels residus que més ha detectat Ematsa a les seves instal·lacions. “La gent es pensa que a la pica desapareix tot, però darrere hi ha persones i un cost econòmic i mediambiental important“, ha recalcat Oliva. La tasca d’Ematsa se centra a separar l’oli de l’aigua per, després, poder retornar l’aigua al medi “amb garanties”.
A més, les mascaretes ja comencen a formar part dels residus habituals que es troben a l’aigua. Tot plegat dificulta la tasca de depuració i incrementa els costos ecològics i econòmics del procés.