Tarragona Ràdio segueix entrant a les entranyes dels jaciments d’Atapuerca, a Burgos, en els quatre especials del programa Evoluciona, amb l’IPHES-CERCA, en l’any del 30è aniversari de la descoberta d’una nova espècie, Homo Antecessor.

Precisament, en el segon capítol, que s’emetrà aquest dimecres a dos quarts de dotze, visitarem el jaciment on es va fer fa tres dècades aquesta important descoberta de l’evolució humana.

El primer capítol ens va permetre conèixer des de dins del jaciment de Sima Elefante el lloc on va aparèixer la cara humana més antiga del continent. En aquesta ocasió rememorem la descoberta al nivell TD6 de Gran Dolina del fòssil d’una nova espècie, Homo antecessor. A peu de jaciment conversarem amb els investigadors de l’IPHES, Andreu Ollé i Palmira Saladié.

Van haver de passar moltes dècades fins que una part de la comunitat científica internacional acceptés la proposta de nova espècie. Feia 33 anys que la nostra genealogia no havia acollit a cap altre membre, l’anterior havia estat Homo Habilis, el 1964.

Cal tenir present que llavors, per l’arqueologia oficial, no hi havia éssers humans a Europa en aquestes cronologies, entre 800 i 900.000 anys enrere. En aquest segon episodi també parlem amb Eudald Carbonell, que recorda tot el que ha donat de sí Atapuerca.

La morfologia del fòssils trobats a TD6 era gairebé idèntica a la nostra, però les eines lítiques que els acompanyaven, així com les datacions a través de l’estudi de la magnetització enviaven un altre missatge. La cara mitja d’aquest fòssil humà localitzat a Gran Dolina trencava tots els esquemes, com ens explicarà Ollé.

Unitat TD6 de Gran Dolina, Atapuerca
Unitat TD6 de Gran Dolina, Atapuerca

Aquestes evidències, la datació a través de l’estudi de la magnetització de les roques -que es va repetir diverses vegades- en base als canvis de polarització magnètica de la terra, amb uns rangs molt ajustats en aquesta època del plistocè. Això, més la tècnica que es podia inferir que utilitzava per a preparar els seus utensilis i eines de pedra, feien pensar els investigadors que abans del plistocè mig va viure a Europa una població molt diferent que calia anomenar d’un altra manera, i el van anomenar Antecessor, que vol dir explorador, pioner, el que va davant.

Quan la revista Science pública l’article que envien els investigadors sobre aquesta possibilitat, la de proposar una nova espècie, ja havien passat tres anys, era el 1997. A partir d’aquí canvia tot, els proposen pel Premi Príncep d’Astúries, que recullen més tard els tres codirectors d’Atapuerca.

L’esforç dels investigadors ha estat ingent en els últims 40 anys. L’espècie homo Antecessor va trigar anys en ser acceptada, no va ser fins l’any 2020 que l’evidència genètica va clarificar una part de la genealogia humana.

La tecnologia dels nostres avantpassats consistia en eines lítiques, aquests científics havien utilitzat una tècnica avantguardista d’espectrometria de masses.

En el següent capítol, el tercer, anirem al jaciment veí de Galería amb Isabel Cáceres, la cap de recerca de l’IPHES, i en un tot terreny pujarem fins a la cova de El Mirador, on baixarem sis metres de profunditat per contemplar una pintura rupestre amb els investigadors, Josep Maria Vergés i Roser Marsal.