Tarragona commemora el 400 anys del Quixot d’Avellaneda, que es va publicar a la ciutat el 1614. Es vol difondre i reivindicar un fet considerat pels estudiosos com un dels més importants de la història cultural tarragonina. La publicació apòcrifa d’Avellaneda va condicionar que el propi Cervantes accelerés la publicació de la segona part del Quixot, una de les obres més importants de la literatura universal. Per diferenciar la seva obra d’Avellaneda, on els personatges viatjaven a Saragossa, l’autor va canviar la destinació del Quixot i Sanxo, els quals van canviar de rumb i es van dirigir a Catalunya.
El dimecres dia 26 de novembre, es faran tres conferències a l’Aula Magna del Campus Catalunya, amb experts de les Universitats de Castella-La Manxa i de Huelva; seran Milagros Rodríguez; Lluis Gómez i Felipe Blas Pedraza.
L’endemà, s’inaugura una exposició a la Casa de les Lletres, a l’antic Ajuntament, on Tarragona Ràdio també se suma als actes amb un programa en directe, a partir del migdia.
El tècnic de cultura de l’Ajuntament, Joan Cavallé, ha destacat la singularitat d’un personatge que, de fet, no se sap ni tant sols si va ser real. Alguns, fins i tot, afirmen que al darrera de l’apòcrif hi havia el propi Cervantes.
El programa arriba de la mà de l’ajuntament de Tarragona, a través de la Casa de les Lletres, i el departament de filologies Romàniques de la URV, que han unificat esforços. Com ho destaca la professora del departament i coordinadora dels actes, Maria Herrera i la tinent d’alcalde de Cultura, Begoña Floria.
Els actes arranquen aquest mateix dimecres, amb una conferència de Salvador J. Rovira, sobre el context de la ciutat, ara fa 400 anys, a la sala d’Actes de l’ajuntament, a les 19 hores.
La darrera conferència serà el 3 de desembre, al mateix espai, a càrrec d’Eloy Hernández, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, que donarà una visió del Quixot d’Avellaneda des del punt de vista bibliogràfic.
L’aniversari
L’any 1614, a la impremta de Felip Robert, a Tarragona, s’imprimia el llibre titulat Segundo tomo del Ingenioso Don Quijote de la Mancha, del qual es declarava autor Alonso Fernández de Avellaneda. El fet va molestar Cervantes, que llavors es va apressar a editar la seva segona part. Temps després, els tarragonins encara tenien un cert sentiment de culpa pel fet d’haver fet enfadar l’autor del Quixot. I durant el segle XIX es van fer actes de desgreuge i d’homenatge a Cervantes.