Al Toquem Pedra us expliquem un projecte multidisciplinari a la Catedral en el que han participat arqueòlegs, arquitectes i enginyers, que han treballa colze a colze i han integrat les tasques arqueològiques dels últims 20 anys, des del 2004. Parlem d’un projecte de digitalització que permet entendre millor la complexitat del conjunt catedralici amb vestigis que es remunten a fa més de 2.000 anys, amb els fonaments del Temple d’August, passant per les diferents etapes i estils fins a l’actualitat.

L’objectiu és, precisament, fer visible la seva evolució històrica, oferint eines perquè el públic general i la comunitat científica puguin explorar aquest patrimoni amb una profunditat sense precedents. Aplicacions, doncs, de cara a la museïtzació, amb la realitat virtual o la impressió 3D són només algunes de les oportunitats que aquesta tecnologia obre a partir d’ara.

El projecte pioner ha permès documentar gràficament les capelles, el claustre i la resta de dependències de la Catedral, amb uns potents escàner de darrera generació.

De tot plegat en parlem en aquest Toquem Pedra, enregistrat des del Seminari, amb Josep Maria Macias, professor de recerca de l’ICAC, i amb Agustí Costa, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV.

Els investigadors consideren que els resultats del projecte són clau per la documentació, conservació i investigació d’un dels monuments més emblemàtics de Tarragona, el conjunt catedralici més gran de Catalunya, i dels més singulars a nivell de l’Estat.

La tecnologia utilitzada ha canviat molt respecte la de fa 20 anys, i és pionera aportant 17 bilions de punts de digitalització cartogràfica en un núvol, que també permet fer reconstruccions en 3D, com ara maquetes. L’eina constitueix una base fonamental per a la conservació del patrimoni, alhora que ofereix un gran potencial per a noves línies de recerca i innovació en divulgació cultural. La documentació digital generada es basa en un núvol de punts que reprodueix amb precisió mil·limètrica tot el complex arquitectònic. No cal dir que seria una eina excel·lent per reconstruir, si mai fos necessari qualsevol dels elements del temple.

El projecte s’emmarca dins del programa quadriennal de recerca en arqueologia i paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat, amb el nom “Excavacions en el conjunt monumental de la Catedral de Tarragona”, dirigit per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Museu Diocesà de Tarragona, amb la col·laboració de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili.

Parlem del projecte a pocs dies, diumenge que ve, 8 de desembre, de la reobertura al públic de la Catedral de Notre Dame de París, després de cinc anys tancada pel greu incendi que va patir l’abril del 2019. Una reconstrucció que ha estat possible gràcies a la tecnologia làser i a les fotografies en 360 graus.