Hem superat l’equador de Tarraco Viva, i avui parlem d’un dels fonaments d’enguany. Ja sabeu que la 25ena edició del Festival de reconstrucció històrica romana coincideix aquest 2023 amb el centenari de la descoberta de la Necròpolis Paleocristiana. El cap de setmana s’hi han celebrat molts actes, i encara n’hi haurà molts més en els properes dies.
Enguany se celebren 25 anys del festival: “Poder i vida en una capital romana” és el lema de la present edició, que vol destacar la importància de les descobertes arqueològiques a la ciutat. Avui volem posar en valor què va significar aquesta important descoberta des del món epigràfic. La nostra convidada al Toquem Pedra, amb l’ICAC, és la doctora Diana Gorostidi, que ens parlarà dels centenars de vestigis epigràfics que s’amaguen als murs de la ciutat i del valor patrimonial d’aquestes restes. Entre d’altres, tenim l’epigrafia més llarga, la del podi de l’Amfiteatre.
Imperator Caesar Divi Magni Antonini filius Divi Severi nepos Marcus Aurelius Antoninus Pius Felix Augustus, pontifex maximus, sacerdos amplissimus Dei Invicti Solis Elagabali, tribunicia potestate IIII, consul III, designatus IIII, pater patriae, proconsul, amphitheatrum cum portis pulpito gradibus podio arena restituit.
Text de Géza Alföldy a Las inscripciones de Tàrraco “Corpus Inscriptionum Latinarum”.
També tenim la inscripció romana més antiga, dedicada a la deessa Minerva, a l’interior de la torre homònima.
Com va descriure el gran historiador i epigrafista Geza Alföldy: ‘El panorama és impressionant. No hi ha gaires ciutats el lloc de les quals en el món romà es pugui descriure de manera semblant: Tàrraco no va ser només el punt de partida per a la romanització de la península Ibèrica, sinó la primera fundació romana a ultramar; no només va ser la capital de la província més gran de Imperi romà, sinó la primera seu d’un emperador fora de Roma’.
Molts dels coneixements que tenim sobre l’antic passat romà de Tarragona se’ls devem a Alföldy i a Diana Gorostidi, investigadors que han dedicat gran part de la seva recerca a desxifrar qui eren els habitants de la ciutat de Tàrraco, i com era el seu dia a dia. Això ha estat possible gràcies als centenars de vestigis epigràfics que s’amaguen als murs de la ciutat moderna.
Amb la voluntat de fer arribar tots aquests coneixements als més joves, l’ICAC participa a la jornada ‘Un dia a Tàrraco’ en col·laboració amb l’associació Aplec de Clàssiques. L’alumnat guanyador dels premis del Concurs Odissea tindrà l’oportunitat de conèixer els secrets dels missatges ocults de Tàrraco en una Passejada epigràfica per la Part Alta de la ciutat, una ruta confeccionada per Gorostidi i que serà guiada per investigadors del grup ArPA.
Gorostidi és investigadora del grup ArPA des de 2010, quan es va incorporar a l’ICAC amb un contracte Juan de la Cierva. La seva tasca investigadora es desenvolupa principalment al voltant de l’epigrafia en la Hispania Citerior, amb especial atenció als tallers epigràfics (officinae lapidariae). Té un fort lligam amb Tarragona, a través del patrimoni epigràfic de la ciutat: Va col·laborar amb el projecte de l’ICAC “Estudi del paisatge arqueològic antic de l’ager Tarraconensis (a la dreta del riu Francolí)”, en un estudi sobre la la societat del seu antic ager estudiant la filiació i carrera dels personatges més rellevants de l’època.
Destaca la seva col·laboració en la reedició del fascicle del corpus d’inscripcions llatines de la ciutat de Tarragona, (Corpus Inscriptionum Latinarum) editat pel prof. Géza Alföldy així com la revisió de l’epigrafia paleocristiana de la ciutat, de la qual ha publicat diversos treballs.
Va editar la traducció al castellà d’una sèrie de treballs epigràfics sobre Tarraco del professor Alföldy, originalment publicats en alemany.
La seva dilatada carrera comença a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Filologia Clàssica amb Premi Extraordinari de Llicenciatura. Posteriorment, va continuar la seva tasca investigadora i es va doctorar en Ciències de l’Antiguitat a la Universitat de Saragossa. Va ser becària en diversos centres de renom internacional i des de 1999 forma part de l’equip d’investigació Tusculum dedicat a l’estudi d’aquesta antiga ciutat del Laci (Itàlia).