Parlem sobre l’arqueologia subaquàtica, una disciplina que busca i estudia les restes arqueològiques que han quedat amagades sota les aigües. Durant les últimes dècades, els avenços tecnològics i metodològics han millorat l’accés a aquests tresors, i el seu aprofitament com a font d’informació històrica.
En el cas del Mediterrani, veiem com la mar ha estat al llarg de la història un nexe d’unió important entre els pobles que l’envolten. A la vegada, rius, llacs i maresmes servien de vies de penetració cap a les zones interiors i les seves ribes esdevenien llocs idonis per a l’assentament de grups humans. Aquesta utilització continua de les aigües ha anat deixant al seu si innombrables mostres de l’activitat humana en forma de vaixells enfonsats, construccions portuàries, etc.
L’investigador predoctoral Enric Colom es va especialitzar en arqueologia subaquàtica amb el seu treball de fi de màster, titulat “Mallorca, hito marítimo en la antigüedad. Una aproximación a la sistematización de los yacimientos subacuáticos hallados en sus aguas”, que analitzava les rutes comercials en el Mediterrani Occidental a partir de les evidències proporcionades per l’arqueologia subaquàtica a l’illa de Mallorca. A l’ICAC està duent a terme la seva tesi doctoral, sobre l’economia romana a partir de l’ús de les àmfores romanes i els seus centres de producció i distribució per la Mediterrània durant l’antiguitat.
Recentment, ha col·laborat en el projecte de recerca IASCAM, que ha localitzat i extret unes àmfores romanes de la cova de Mallorca.
