Per primera vegada s’ajunta el talent tarragoní en una producció feta gairebé al 100% amb professionals de l’escena del Camp de Tarragona, molts d’ells, a més, vinculats a la Sala Trono en algun moment d’aquests 20 anys. És per això que l’obra representa un acte de celebració de l’aniversari. A més, la implicació emocional de tothom, fa que el resultat sigui “una obra bonica, que deixa una sensació balsàmica a l’espectador”, explica Pau Ferran, el director.
“Tornaria viure com si fos un llangardaix” ens presenta l’Àngels, una dona gran que tota la vida s’ha dedicat a cantar jotes. Ara, quan li arriba l’hora de morir, se n’adona que no pot marxar sense haver fet alguna cosa autèntica, per ella mateixa. Així, la veiem en bata i sabatilles d’anar per casa, com dialoga amb la mort i amb un poeta (Marc Piñol) que li van donant rèplica.
“Realment estem preparats per morir en pau?”, aquesta és la pregunta que ens acabarem fent al final de l’obra, diu l’Oriol Grau, que es posa en el paper d’aquesta dona entranyable que s’acaba fent amiga de la mort (Critina Murillo), un personatge més atrafegat que maligne.
Aquesta és la 23 producció pròpia de la Sala Trono i arriba en un moment agredolç: En plena celebració dels 20 anys, però de nou amb la incertesa d’una seu estable. El conveni amb l’ajuntament per ocupar el Teatre Metropol acaba el març de l’any vinent, i encara no estan parlant de renovació. “Esperem que quan hagin passat les eleccions poguem seure a parlar-ne, i que els responsable polítics mostrin reconeixement per aquesta feina de 20 anys”, diu Joan Negrié, director de la sala.
De moment, aquesta obra situa el públic a l’escenari i els actors al pati de butaques, per recrear l’ambient íntim de proximitat que es vivia a la sala del carrer Mísser Sitges.
Amb l’aforament limitat, l’obra s’estrena aquest cap de setmana i el vinent, en doble funció cada dia. El títol és un convit a viure la vida lliurement.
