Gaudir de Tarraco Viva entre setmana és més fàcil que mai. El festival ofereix propostes que poden gaudir-se a través del seu canal en línia i que us permetran, des de casa estant, viatjar dos mil anys enrere i tastar els millors plats de la cuina romana o descobrir quines pistes ens duen fins a l’assassí de Juli Cèsar.

D’altra banda, si sou dels que voleu aprofitar cada instant del festival de reconstrucció històrica i gaudiu dels actes presencials, aquestes són algunes de les propostes més interessants que podeu trobar fins el pròxim divendres.

MACELLUM. Els mercats romans. Exposició al Mercat Central de Tarragona.

MACELLUM. ELS MERCATS A L’ANTIGA ROMA

Dimarts 25 i dijous 27 de maig – 18:30h
Mercat Central – Inici: Porta del Mercat (Plaça Corsini)

Una ciutat romana era abans que res un mercat. Aquest va ser el seu origen i la seva raó de ser. El macellum era un edifici independent, amb botigues disposades al voltant d’un gran pati central porticat on es podien oferir a la venda els productes quotidians de consum.

A Tàrraco, la vida comercial es va concentrar a la part baixa de la ciutat, entorn de la plaça del fòrum de la colònia (carrer Soler) i al barri portuari. No tenim coneixement del lloc exacte on era el macellum de Tarraco, però tot ens fa pensar que no devia ser gaire lluny del lloc que ocupa el mercat contemporani.

Un recorregut pels mercats actuals ens permetrà fer una reflexió sobre com eren els mercats en època romana i si eren gaire diferents dels que tenim avui dia.

La Lloba capitolina .Còpia de la lloba mítica que alletà Ròmul i Rem, suposats fundadors de Roma, i que es troba als Museus Capitolins de Roma. Muralles romànes de Tàrraco, passeig Arqueològic de Tarragona.

LA LLOBA CAPITOLINA – VISITA COMENTADA

Dimarts 25 i dimecres 26 de maig – 19h
Muralles – Inici Portal de Roser

Es desconeix la procedència de la Lloba Capitolina i el seu autor, i fins i tot es qüestiona el seu estil etrusc. S’accepta que pertany al segle v aC. En el segle III aC es van elaborar les escultures de Ròmul i Rem i la lloba va passar a tenir un significat fundacional dins de la cultura romana. Perduts els dos nens originals, en el Renaixement van ser novament creats per l’escultor Pollaiolo.

La presència d’una magnífica rèplica de la Lloba Capitolina al Passeig Arqueològic de Tarragona permetrà explicar aquesta escultura icònica i misteriosa. Pot l’art il·lustrar-nos sobre com veien i entenien els romans el seu origen? La visita acabarà amb una descoberta sorprenent: fa dos mils anys que els déus de l’Olimp modelen una nova lloba a la nostra ciutat.

Reserva entrades

HISTÒRIES DE L’OLIMP

Dimecres 26 de maig – 17:30h
TORREFORTA – Biblioteca Municipal Pepita Ferrer
Plaça del Tarragonès, s/n

Coneixeu quins són els dotze treballs d’Hèrcules? Com va vèncer Perseu la temible Medusa? Per què era impossible l’amor entre Apol·lo i Dafne? O com va ser el rapte de Plutó a Prosèrpina? A partir de la narració de diferents mites en què déus, herois i monstres són els protagonistes, intentarem resoldre totes aquestes preguntes.

Trompe-l’oeil amb els Nanos de Tarragona, a la plaça dels Sedassos. Part Alta. Tarragona.

A TU NINGÚ EL PRENDRÀ EL LLOC

Dimecres 26 de maig – 19:30h
Plaça Sedassos – GRADA DEL CIRC

«A tu ningú et prendrà el lloc». Això és el que li va contestar a l’emperador August un ciutadà romà quan el príncep, des de la seva tribuna del circ, li va reprovar les hores que feia que era al seient sense moure’s, veient curses de carros en lloc de tornar a casa per menjar amb la família. I és que els dies de curses al circ paralitzaven la vida a Roma i també a totes les ciutats romanes, Tàrraco inclosa. Amb la nostra visita coneixerem una mica millor l’arquitectura del circ romà i valorarem quin ha de ser el paper de les seves restes úniques i monumentals a la nostra Tarragona contemporània.

Reserva entrades

CONSPIRACIÓ DE CÈSAR

Dijous 27 de maig – 19h
Fòrum de la Colònia / Carrer de Lleida, s/n

15 de març de l’any 44 aC. Juli Cèsar es dessagna al peu de l’estàtua del seu gran enemic, Pompeu. Els líders dels assassins, Cassi i Brut, i la resta de conspiradors criden «Gent de Roma, ja sou lliures de nou!». Intenteu aclarir la mort de Juli Cèsar en aquest cluedo‐enigma nocturn.

Els enigmes nocturns són una proposta d’oci alternatiu per a joves basada en una sèrie d’activitats nocturnes de temàtiques i àmbits diversos, dinàmiques de joc al voltant d’històries i successos de la ciutat. Són accions de descobriment, reptes que s’han de resoldre a través de l’enginy, l’agilitat mental, la percepció dels sentits, la lògica, el pensament lateral o les habilitats personals.

CARPE DIEM Una pantomima, un sopar entre la vida i la mort Zona Zàlata i Aula de Teatre de la URV (Tarragona).

CARPE DIEM

DiVENDRES 28 DE MAIG – 21:15H
Camp de Mart – AUDITORI Av. Catalunya

Aquest 2020 ens ha mostrat amb contundència com de fràgils som els humans. El teatre, però, continua ben viu per ajudar-nos a reflexionar i mostrar-nos de manera distesa i divertida quin concepte tenien els romans sobre la mort, sobre la vida i sobre un dels seus millor plaers, els menjars, en què el vi i la disbauxa els connectava —igual que nosaltres— amb la supervivència.

Zona Zàlata i l’Aula de Teatre de la URV us presentem una comèdia en què, per sort, davant una situació de fam els actors poden sobreviure gràcies als poderosos i en què, en el fons, el temps ens iguala a tots, amb pandèmia o sense, amb fam o sense, amb poder o sense.

IN COEMETERIO Els rituals de la mort dels primers cristians a Tàrraco. Associació Cultural Sant Fructuós (Tarragona), MNAT. Necròpolis paleocristiana, MNAT. TARRACO VIVA, el festival romà de Tarragona. XXII ed. Tarragona, Tarragonès, Tarragona

EPISCOPUS

Divendres 28 de maig – 19h – 19:45h – 20:30h – 21:15h
Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya – Sala d’actes

La segona meitat del segle III es va caracteritzar per la intensificació de les persecucions vers les comunitats cristianes i els seus dirigents. Posteriorment, els edictes de Galeri, Licini i Constantí van ressituar l’Església en un nou pla de tolerància i protecció oficial. Al mateix temps i amb la progressiva cristianització de l’Imperi, els bisbes van esdevenir actors de poder en la societat tardoromana.

Els episcopats van adaptar nous espais i estructures per tal d’exercir les seves tasques de govern. A Tàrraco, l’arqueologia ha cregut identificar un d’aquests escenaris en les restes conservades a la seu del Col·legi d’Arquitectes (COAC). En aquest entorn s’escenificarà l’evolució del rol del bisbe durant l’antiguitat tardana, a partir de la figura de tres prelats tarraconenses que van ser determinants en la història de la nostra ciutat.