Obertament, amb el suport de la Conselleria d’Igualtat i feminismes de la Generalitat de Catalunya, llança una nova campanya per lluitar contra l’estigma de la salut mental que reben les persones en funció del seu gènere. ‘Jo soc molt més’ és l’eslògan d’aquesta proposta que reivindica la diversitat i denuncia la manca de comprensió que rebem les persones quan no ens trobem bé de salut mental. Dones, homes i persones de gènere no binari tindran millor o pitjor salut mental en funció de les atribucions externes i de l’efecte del propi autoestigma.

Les etiquetes amb què l’entorn ens marca quan passem per un episodi de salut mental condicionen la capacitat de parlar-ne, de demanar ajuda i recuperar-nos. Una etiqueta pot cronificar-te de forma injusta, pot encasellar-te invalidant així les diverses capes que configuren la teva identitat. Una etiqueta pot fer que no vulguis acceptar el que et passa, no ho expliquis i t’aïllis empitjorant el problema.

Per una banda, les dades ens demostren que la incidència de problemes de salut mental no és la mateixa entre persones de diferents gèneres. I no només això, sinó que les atribucions de comportament i caràcter que se li fa a una persona que passa per un problema de salut mental, també estarà fortament condicionada per la seva identitat de gènere. Així, el 40% dels homes mai parla amb ningú sobre la seva salut mental [1], els casos de violència masclista són entre dos i quatre cops més freqüents entre dones que també presenten un problema de salut mental greu [2] i fins a un 56% de dones amb un problema
de salut mental han estat discriminades per la seva família, la seva parella i les seves amistats enfront d’un 44% dels homes [3].

Per altra banda, els estereotips de gènere i, per l’altra, els prejudicis que existeixen entorn les problemàtiques de salut mental, fan que la realitat que vivim no sempre coincideixi amb l’expectativa que tenim del que hauria de ser una experiència de salut mental. Això crea frustració tant a la mateixa persona com al seu entorn que no sap com ajudar-la.
Homes i dones amb problemes de salut mental relaten diferents tipus de discriminació rebuda. I s’afegeix la vivència de les persones no binàries, víctimes de múltiples estigmes, que denuncien que el tabú de la salut mental es multiplica amb el tabú de les identitats de gènere minoritzades amb la consegüent invisibilització i incomprensió que això comporta.