“Cal donar veu a tots els col·lectius. Les persones que menys t’ho esperes a vegades són les que et donen l’autèntic aprenentatge sobre moltes coses”. Així de contundent es mostra Miguel González, periodista i conductor del programa ‘Tothom’, un dels espais veterans de la ràdio que, des de fa dotze anys, dóna veu a persones amb diversitats funcionals de tota mena, entitats del tercer sector i associacions solidàries. Durant tot aquest temps, l’esperit d’integració del programa l’ha fet un espai imprescindible de la graella que, edició rere edició, s’ha consolidat com un d’aquells productes que dóna sentit a la vocació de servei dels mitjans públics.
El teixit associatiu com a protagonista
L’origen del programa va vinculat a la mateixa trajectòria de Gonzàlez al mitjà. «Quan vaig entrar l’any 2008, en Ricard Lahoz, que aleshores era director, em va proposar de fer un espai amb la funció exclusiva de donar veu a les entitats de la ciutat i de posar en relleu la tasca important que fa el teixit associatiu del tercer sector, que fins aleshores tenien veu en diferents espais, però no el seu lloc exclusiu com a tal», explica.
Aquest espai va tenir molt bona acollida des del primer moment i ha anat variant la seva posició en la graella del mitjà. Al principi, s’emetia en horari nocturn un cop a la setmana i, posteriorment, es va passar a la franja de migdia dels dilluns, un espai horari en el qual ha estat durant força anys. «Durant aquest temps hem fet una feina intensa per a col·laborar amb diferents sensibilitats i ajudar a donar veu a aquelles associacions i als seus usuaris que moltes vegades es mostren preocupats per la dificultat de fer-se entendre, sobretot si tenen capacitats diverses de tipus físic o intel·lectual, però és molt enriquidor que surtin en antena, que ells i elles siguin qui s’expliquin, perquè tenim molt clar que tots tenim molt a compartir i oferir», s’esplaia Gonzàlez.
Espai diari
Des de fa uns mesos, el programa s’ha reconvertit en un espai diari de migdia, de mitja hora de durada, que manté els mateixos principis i que, a més a més i fent honor al seu nom, s’obre a aquelles associacions solidàries, entitats que promouen la salut, la visualització de malalties minoritàries i les moltes agrupacions del tercer sector que, massa sovint fan una feina que el ritme informatiu podria acabar silenciant.
L’objectiu no és normalitzar ni casos concrets ni situacions sinó, en definitiva, incloure realitats tan ‘normals’ com ho són totes les altres. En aquest sentit, González predica amb l’exemple. «Jo sóc cec perquè vaig néixer així, no ho vaig escollir. Et condiciona i et defineix la vida, però només fins al punt que tu o el teu entorn et deixin. Jo, primer, sóc periodista i després sóc cec, no un cec periodista», explica, mentre destaca que, amb aquest mateix esperit, cedeix el micròfon a qualsevol persona amb diversitat funcional que vulgui explicar-se de primera mà.
«De totes les experiències et quedes amb la persona i aquest repte, el de ser més persones, és el que compartim tots, i per això el programa és una gran manera d’aprendre cada dia»
«A tots ens falta alguna capacitat i a molta gent, més d’una», exclama, mentre explica que, «de totes les experiències et quedes amb la persona i aquest repte, el de ser més persones, és el que compartim tots, i per això el programa és una gran manera d’aprendre cada dia». Quan fa gairebé dotze anys que està en antena, el ‘Tothom’ té encara molt camí per a recórrer i per seguir ensenyant-nos i mostrar que hi ha infinites maneres de copsar la realitat.
