Cada any, la proposta del Festival Tarraco Viva és un bullici de propostes de tota mena que s’organitzen en un llistat de propostes per a tots els gustos. Teniu ganes de gaudir de tot el que ofereix però us perdeu en el programa? No patiu, us avancem alguns dels punts imperdibles de tot el que ofereix la proposta general de reconstrucció històrica. Ara només us cal que reserveu ja la vostra entrada per les opcions que més us agradin!
QUÈ ES VA DEIXAR CÈSAR?
CODIS, SÍMBOLS I PISTES A LES MURALLES DE TÀRRACO
Muralles – Inici Portal de Roser (Via de l’Imperi Romà)
Dissabte 29 de maig – 11h – 12h – 17h – 19h
Diumenge 30 de maig – 10h – 11h / 12h
Amb l’ajuda de mares i pares, els infants de 4 a 11 anys descobriran, durant un recorregut per la muralla romana, el passat de Juli Cèsar a través de codis i símbols que els permetran conèixer el lligam entre la ciutat tarragonina i el famós personatge històric.
Els infants aniran trobant diferents proves que hauran de superar utilitzant el seu enginy, treballant en cooperació i buscant la resolució dels temes exposats. Amb l’ajuda d’una educadora, les famílies descobriran paral·lelament els indrets històrics que amaguen les muralles mitjançant històries, mites i llegendes que ens ajudaran a evolucionar en la nostra recerca sobre Cèsar.
S’ha preparat material de reproducció perquè l’experiència resulti més vivencial. Els infants hauran d’anar acompanyats dels seus tutors i portar posada la mascareta en tot moment.
MACELLUM. ELS MERCATS A L’ANTIGA ROMA
Dissabte 29 / Mercat de Torreforta – Inici: Porta del Mercat (Carrer Amposta) – 10:30h
Diumenge 30 / Mercat de Bonavista – Inici: Porta Llar de Jubilats (Camí, 1) n- 10:30h
Una ciutat romana era abans que res un mercat. Aquest va ser el seu origen i la seva raó de ser. El macellum era un edifici independent, amb botigues disposades al voltant d’un gran pati central porticat on es podien oferir a la venda els productes quotidians de consum.
A Tàrraco, la vida comercial es va concentrar a la part baixa de la ciutat, entorn de la plaça del fòrum de la colònia (carrer Soler) i al barri portuari. No tenim coneixement del lloc exacte on era el macellum de Tarraco, però tot ens fa pensar que no devia ser gaire lluny del lloc que ocupa el mercat contemporani.
Un recorregut pels mercats actuals ens permetrà fer una reflexió sobre com eren els mercats en època romana i si eren gaire diferents dels que tenim avui dia.
L’ÚLTIMA HISTÒRIA DE JULI CÈSAR
ESPECTACLE AMB ACTORS, TITELLES I SILUETES ENTORN EL FINAL DE JULI CÈSAR
Camp de Mart – AUDITORI (Av. Catalunya)
Dissabte 29 de maig (11h-19h)
Diumenge 30 de maig (11h)
Espectacle amb actors, titelles i siluetes entorn del final de Juli Cèsar en què visualitzarem els grans personatges de l’època i viurem de primera mà uns fets que van sacsejar Roma. Descobrirem una història d’intrigues, d’enveges i de venjances, així com el tràgic desenllaç d’aquest famós general. L’última història de Juli Cèsar va ser, en realitat, la primera d’una sèrie d’esdeveniments que van capgirar la història i van donar pas a un nou ordre.
La representació serà comentada en directe pel prestigiós escriptor de novel·la històrica Amin M. Louf, la col·laboradora del festival Tarraco Viva Ester A. Laguet i l’especialista en música antiga Daniele E. Coli.
D’AUGUST A AUGUST
RÒMUL AUGÚSTUL, ODOACRE I LA FI DE L’IMPERI D’OCCIDENT
Muralles – Inici Portal de Roser (Via de l’Imperi Romà)
Dissabte 29 de maig – 11h
Diumenge 30 de maig – 11h
Amb l’assassinat de Cèsar i l’arribada d’Octavià, el futur August, s’inicia un dels períodes més interessants i excepcionals de la història de Roma, el qual va acabar de manera oficial el 4 de setembre de l’any 476. Odoacre, cap dels hèruls, un poble germànic emparentat amb els gots, va obligar a abdicar l’emperador de només quinze anys Ròmul Augústul, que era fill de Flavi Orestes, magister militum presentalis del legítim emperador d’occident, Juli Nepot.
Un cop destituït Ròmul Augústul i assassinat Orestes, Odoacre va enviar els símbols del poder a l’emperador oriental en senyal de respecte i en reconeixença de la sobirania d’Orient sobre la d’Occident. A continuació es va proclamar Rex Italiae. L’Associació Catalana de Reconstrucció Històrica Romana Septimani Seniores abordarà aquest darrer moment de la història dels emperadors romans.
RES PUBLICA OPPRESSA.
JULI CÈSAR I EL FINAL DE LA REPÚBLICA ROMANA
Fòrum Provincial Pretori romà – Terrassa Sala Gòtica.
Entrada/ sortida Escales Plaça del Rei
Dissabte 29 de maig 12:30h
Diumenge 30 de maig 12:30h
La mort de Juli Cèsar va ser un dels actes finals d’un procés que venia d’un segle enrere. En relativament pocs anys, Roma va passar de ser una ciutat estat a un imperi. El resultat d’aquest procés va ser un segle de lluites populars, lluites entre les elits governants, assassinats polítics, guerres civils i la fi de la mateixa República.
El segle final de la República, el que va de la mort del tribú de la plebs Tiberi Grac l’any 132 aC a la batalla d’Àccium l’any 31 aC, comença amb un assassinat polític que obrirà les portes a la utilització de la violència com a arma política. Una política que ja no es decidirà en forma d’acords generals entre el Senat i les assemblees populars sinó que cada bàndol, els optimates i els populares, intentarà sovint imposar per la força les seves lleis i propostes.
LES LLUITES DE GLADIADORS
RITUALS FUNERARIS, ESPECTACLES I INTERESSOS POLÍTICS
Camp de Mart – AUDITORI (Av. Catalunya)
Dissabte 29 de maig – 17 hores
Diumenge 30 de maig – 13 hores
Els jocs gladiatoris són la màxima expressió de la popularització dels rituals funeraris utilitzats pels pobles preromans, com a manera d’honrar nobles guerrers morts en combat. Aquesta mena de ritus van influir de manera decisiva en l’anomenada munera gladiatoria. La popularitat va ser aprofitada essencialment per l’aristocràcia militar terratinent romana en favor dels seus interessos polítics i econòmics.
Va constituir l’espectacle més desitjat, i no hauria estat possible si Roma no hagués desenvolupat una constant expansió militar. Les masses d’esclaus capturats nodrien l’economia i també l’espectacle de la mort. Allò que nosaltres avui no podem justificar de cap manera ho hem de separar acuradament de la manera d’entendre en l’antiguitat el fenomen de la guerra i la mort, que a la seva manera van condicionar la vida.
ESCALES DEL PODER
EL GOVERN DE ROMA I LES ELITS D’UNA PROVÍNCIA ROMANA
Escales romanes Torre dels Advocats (C/ Ferrers, 2)
Dissabte 29 de maig – 18 hores
Dissabte 29 de maig – 19 hores
El Museu d’Història de Tarragona ha adequat recentment, a la part posterior de l’Antiga Audiència (carrer Ferrers), una porta amb vidre que permet veure les escales romanes conservades al seu interior. Estan fetes amb pedra de Santa Tecla, d’una qualitat semblant a la del marbre, i són un testimoni excepcional del que havia estat el gran Fòrum Provincial de Tàrraco.
Aquest gran recinte monumental tenia una grandària equivalent a dues vegades el Camp Nou de Barcelona i era el centre del govern de la Provincia Hispania Citerior o Tarraconense. Des de les seves sales, porxades i terrasses es governava un territori enorme que ocupava més de la meitat de la península Ibèrica. En aquesta activitat podrem veure alguns dels personatges que fa dos mil anys podrien haver pujat i baixat per aquestes mateixes escales.
OMINA MORTIS
CÈSAR I ELS PRESAGIS DE LA SEVA MORT
Fòrum de la Colònia (Carrer de Lleida, s/n)
Dissabte 29 de maig – 19h
Els déus es comuniquen amb les persones de dues maneres: a través dels somnis i amb prodigis de la naturalesa. Qualsevol pot rebre un somni premonitori, però els omina com els llamps o el naixement d’animals monstruosos han de ser interpretats per sacerdots especialitzats: els harúspexs. Cèsar mateix, sent Pontifex Maximus de la religió romana, rep diversos omina mortis, però desestima tots aquests avisos que presagien un perill immediat per a la seva vida.
L’harúspex Espurina vaticina la mort de Cèsar durant una lectura d’entranyes i, la nit abans de la seva mort, els somnis agitats de la seva esposa Calpúrnia i la seva pròpia percepció de presagis inusuals l’adverteixen del seu final tràgic.
EPISCOPUS
DE LA DISSIDÈNCIA AL PODER
Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya – Sala d’actes (c. Sant Llorenç, 20)
Ds 29 maig – 19H – 19:45h – 20:30h -21:15h
La segona meitat del segle III es va caracteritzar per la intensificació de les persecucions vers les comunitats cristianes i els seus dirigents. Posteriorment, els edictes de Galeri, Licini i Constantí van ressituar l’Església en un nou pla de tolerància i protecció oficial. Al mateix temps i amb la progressiva cristianització de l’Imperi, els bisbes van esdevenir actors de poder en la societat tardoromana.
Els episcopats van adaptar nous espais i estructures per tal d’exercir les seves tasques de govern. A Tàrraco, l’arqueologia ha cregut identificar un d’aquests escenaris en les restes conservades a la seu del Col·legi d’Arquitectes (COAC). En aquest entorn s’escenificarà l’evolució del rol del bisbe durant l’antiguitat tardana, a partir de la figura de tres prelats tarraconenses que van ser determinants en la història de la nostra ciutat.
AMB VEU DE DONA
SEGUINT LES PASSES DE DONES DE TÀRRACO
Fòrum Provincial Pretori romà – INICI ITINERARI: Plaça del Rei
Diumenge 30 maig – 11h
La presència de la dona en els monuments de Tàrraco podria semblar a primera vista gairebé inexistent, però dins dels grans monuments de la ciutat romana s’amaguen històries de dones sorprenents. Imatges de mares, esposes infidels, riques propietàries, dones venjatives, matrones exemplars, i d’altres sensuals i gairebé divines.
Si ens remuntem als orígens de la història de Roma, trobem Rea Sílvia, una verge vestal violada pel déu Mart. Una història de violència. Una maternitat usurpada. A la capital de la Hispània Citerior, Tarraco Scipionum Opus, la ciutat obra dels Escipions, no hi ha rastre de les dones, però sí que ens ha arribat la fama de les de la seva família. També tenim històries de riques propietàries com Antònia Clementina i de dones apassionades amb finals tràgics com Fedra.
AMPHITHEATRVM, EX TEMPORE
LA GENT DE L’AMFITEATRE AMB NOM I COGNOMS
Amfiteatre (Parc de l’amfiteatre s/n)
Diumenge 30 de maig – 13h
Durant la dècada dels anys cinquanta del segle XX es van iniciar les excavacions de l’amfiteatre finançades per la Fundació Bryant. Amb el temps, es van descobrir no sols restes arquitectòniques, sinó també elements epigràfics amb els noms de persones que van tenir papers destacats en època romana: l’evergeta que va finançar la construcció de l’edifici, l’emperador que va ordenar fer la inscripció més llarga que es coneix o els qui hi van dedicar un exvot. De fet, durant vint segles moltes persones han contribuït a generar la imatge del monument més emblemàtic de Tarragona.
ALLIBERADORS O ASSASSINS?
JUDICI ALS CONJURATS QUE VAN ELIMINAR CÈSAR
ACTE DE CLOENDA
Camp de Mart – AUDITORI (Av. Catalunya)
Diumenge 30 de maig – 17h
Els principals implicats en la mort de Cèsar, el cònsol de la República, van actuar com a lleials defensors de l’ordre republicà? O, al contrari, van actuar per interessos personals? Per alguns contemporanis —Ciceró, per exemple—, els conjurats defensaven els antics valors republicans de Roma i, per tant, van actuar moguts per nobles ideals. Aquesta és també la visió de la majoria d’historiadors. Un grup minoritari, però, considera que els conjurats van actuar moguts per la defensa dels seus interessos personals i de classe.
Sotmetrem a judici les dues versions, amb un pretor, un jurat i testimonis i acusats que seran cridats a declarar. El públic, a través de les xarxes socials, emetrà el veredicte. Tiranicidi o assassinat? Conèixer el passat pot ajudar-nos a comprendre millor el present.