Reduir els impactes humans sobre el bosc de la Marquesa de Tarragona. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi fet per la consultora Limonium. La diagnosi mediambiental, que es farà pública a finals de juliol, és la primera acció impulsada per la Fundació del Bosc de la Marquesa. L’objectiu de l’entitat és protegir i preservar la biodiversitat d’aquest espai natural de la costa tarragonina, ja que calculen que hi passen unes 20.000 persones cada any, les quals contribueixen a erosionar la zona. “Quan diem reduir els impactes, no volem dir reduir l’ús públic, sinó l’afectació del seu ús a la superfície; hem de corregir l’acció del trepig sobre la duna de la Punta de la Creueta”, diu el director de Limonium, Eduardo Soler.

El bosc de la Marquesa forma part de l’Espai Natural Protegit de Tamarit-Punta de la Móra de la Generalitat i està inclòs en la Xarxa Natura 2000 europea, com a Zona d’Especial Conservació ‘Costes del Tarragonès’. En aquest entorn natural, d’unes 100 hectàrees, s’hi troba una flora singular amb diverses espècies amenaçades, entre les quals hi ha la savina litoral, una representació única de líquens i fongs associats a dunes i savinars litorals, vuit hàbitats d’interès comunitari i mostres d’agricultura mediterrània tradicional.

A la vegada, hi habita una fauna diversa, associada als penya-segats litorals, les pinedes i els cultius de garrofers centenaris. A més, el camí litoral permet accedir a les platges de la Roca Plana, Calabecs i Cala Fonda i també s’hi trobem les ruïnes de Mas d’en Grimau, datades del segle XVI, restes arqueològiques romanes i de paleontologia. “A la pedrera romana de la Punta de la Creueta, que és d’accés lliure, ja comencem a detectar alguns problemes d’erosió”, lamenta Soler.

L’erosió i la pèrdua de la biodiversitat

Entre les problemàtiques que pateix el bosc, el responsable de la diagnosi assenyala que el camí principal ha perdut com a mínim mig metre d’alçada en les últimes quatre dècades a conseqüència de l’erosió. De fet, el trepig dels visitants, conjuntament amb les pluges torrencials, les quals, diu, cada vegada són més freqüents, han contribuït a erosionar els terrenys. “Algunes de les zones són especialment i singularment fràgils, com és el cas de la Punta de la Creueta, una duna fixada per vegetació que es nodreix de la sorra arrossegada pel vent de mestral, la qual és molt susceptible al trepig”, apunta l’expert.

Així mateix, també diu que el fet que hi passin tantíssimes persones cada any ha provocat que s’hagin creat senderons que malmeten la flora i la fauna, ja que el camí principal ha quedat desdibuixat en alguna zona del bosc. A tall d’exemple, Soler subratlla que un dels punts més malmesos és la duna de la Punta de la Creueta, on hi ha tres espècies – la sabina litoral, l’estepa de sorral i un líquen – que s’inclouen en el catàleg de flora amenaçada a Catalunya.

Segons el director de l’estudi, la sabina litoral és pràcticament inexistent a la costa mediterrània i la que es troba al bosc de la Marquesa és l’única que es conserva a Catalunya, més enllà d’alguns “peus aïllats” a altres llocs rocosos, com el Cap de Salou. De fet, Soler remarca que és totalment necessari “corregir l’acció del trepig”, sobretot a la Punta de la Creueta, per evitar que continuï l’erosió de l’espai. Tot i que hi ha persones que posen en perill l’entorn sigui perquè hi pernocten o perquè hi fan foc, la gran majoria, sosté Soler, no són conscients que provoquen danys només passejant-hi.

40 anys sense cap acció de protecció

El director de la Fundació del Bosc de la Marquesa, Santiago Gramunt, lamenta que des de fa 40 anys no s’ha fet cap acció per preservar el bosc. Creada l’abril passat pels descendents de Caridad de Barraquer y de Borrás, Marquesa de la Bárcena i la propietària del bosc, l’entitat neix amb la voluntat d’engegar actuacions per salvar la fauna i la flora que actualment es troben en perill. “Volem treballar per recuperar aquest espai natural tan únic, protegir-lo i cuidar-lo, per tal que es mantingui tal com era originalment”, afirma Gramunt.

En aquest sentit, assegura que la seva voluntat és que continuï obert al públic. “Malgrat que és una propietat privada, està oberta i sempre ho estarà, però l’ús públic és el que està produint aquestes ferides que s’haurien de recompondre”, lamenta. Per la qual cosa, el responsable de la fundació ja ha iniciat converses amb les administracions públiques, així com amb el teixit econòmic del territori per tal de buscar finançament per als futurs projectes de conservació.

Delimitar l’espai i col·locar panells informatius

Un cop estigui enllestit l’informe de la diagnosi, començat a l’octubre, els responsables del projecte indiquen que tenen previst dissenyar actuacions, conjuntament amb el govern espanyol, la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona, que siguin beneficioses per al paratge natural. Segons Soler, més endavant s’hauran de delimitar les zones de pas, senyalitzar-les i instal·lar panells informatius per conscienciar a la ciutadania de la importància de preservar aquest entorn. 

“Hem de buscar estructures físiques perquè la gent pugui passar sense malmetre la sorra; el més dràstic i important que s’ha de fer que és tallar l’impacte dels passejants, dels usuaris sobre la duna de la Punta de la Creueta”, assegura. Alhora, considera que s’han de delimitar els accessos a les cales tant per incrementar la seguretat dels visitants, així com per vetllar per la vegetació.