Un estudi de la URV detecta la presència de retardants de flama a dins de cases, oficines i escoles. El grup TecnATox de la URV ha trobat la presència d’aquestes substàncies químiques en una recerca en diversos espais del territori. L’equip investigador va treballar amb mostres de vint interiors -domicilis, oficines i escoles- de la demarcació de Tarragona.
Es tracta d’un estudi pioner a Europa, segons informen fonts de la universitat. Els resultats d’aquesta investigació s’han publicat a la revista científica ‘Science of The Total Environment’. L’estudi, que s’emmarca en el projecte FlameRISK, ha avaluat els possibles riscos de la salut, especialment de la població infantil.
“Hàbits com posar-se les mans o objectes a la boca, jugar a terra o anar de quatre grapes fan que l’exposició a aquestes substàncies sigui més gran”, s’apunta des de la URV.
En l’estudi, es va recollir l’aire durant 24 hores mitjançant uns captadors que emeten un flux d’aire i retenen els retardants de flama en un filtre. També es va disposar de mostres de pols acumulada en superfícies de mobles i dispositius electrònics dels mateixos espais.
Posteriorment es van analitzar per determinar la quantitat de 41 tipus diferents de retardants de flama, tant d’aquells que estan restringits per la legislació com dels emergents.
Els resultats van confirmar la presència de set retardants de flama emergents -TEP, TCIPP, T2IPPP, TPPO, DCP, TMCP i B4IPPPP- a l’aire per primera vegada a Europa, fins i tot a nivells elevats. També es van detectar retardants de flama restringits a les mostres, tot i que amb menors quantitats que els emergents.
La URV ho atribueix al fet que en espais interiors encara hi ha elements -mobles, pintures, dispositius, etc.- comprats abans que s’apliqués la legislació i conserven aquests retardants de flama que es van prohibir el 2004.
Segons informa la URV, els retardants de flama són substàncies químiques que es troben en mobles, tèxtils, revestiments i plàstics com els telèfons mòbils, ordinadors portàtils, televisors, etc. i tenen la finalitat de prevenir o retardar la propagació d’un incendi. Es van introduir al mercat sobre els anys setanta i des de llavors la llista s’ha anat ampliant.
Arran de les propietats fisicoquímiques que tenen, poden ser alliberats a l’ambient a causa de les altes temperatures, el fregament o la neteja. Així, aquestes substàncies es poden acumular a l’aire o la pols de dins els edificis i les persones hi poden estar exposades per inhalació, ingesta i contacte dèrmic.
Alguns retardants de flama han demostrat tenir efectes adversos per a la salut i des del 2004 la legislació europea n’ha prohibit l’ús d’alguns, que s’han anat substituint per d’altres de nova creació, anomenats retardants de flama emergents, els efectes per a la salut dels quals encara no s’han estudiat.