Un equip investigador ha identificat una manera en què les cèl·lules tumorals d’alguns tipus de càncer poden desactivar el sistema immunitari, “neutralitzar les cèl·lules T”, i permetre que “el tumor creixi sense control”. La recerca, provada principalment en ratolins i publicada a la revista Science, mostra que les cèl·lules tumorals amb una mutació particular alliberen una substància química, un metabòlit, que debilita les cèl·lules immunitàries pròximes i les fa “menys capaces de combatre cèl·lules canceroses”. La recerca l’ha liderat la Harvard Medical School i hi ha participat l’investigador del departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Gerard Baquer.

Quan el càncer apareix a l’organisme, el procés comença amb el creixement de cèl·lules tumorals, que augmenten de mida i es divideixen ràpidament i que, eventualment, comencen a estendre’s. Conèixer què permet a aquestes cèl·lules tumorals incipients esquivar el sistema immunitari “pot ser la clau” per desbloquejar tractaments “més efectius” contra el càncer.

Els resultats d’aquest treball encapçalat per Harvard també assenyala la importància en el creixement del càncer del “microambient tumoral”, l’àrea al voltant del tumor. Aprofundint aquests resultats en futures investigacions, podrien ajudar la comunitat científica a desenvolupar teràpies “millors i més dirigides per tractar càncers” el creixement dels quals és impulsat per aquest mecanisme.

L’objectiu dels autors de l’estudi era respondre com interactuen exactament les cèl·lules tumorals i les immunitàries i per què certs tumors sobreviuen a l’atac immunitari, mentre que d’altres no. Van centrar la recerca en tumors amb una mutació en un gen anomenat ‘isocitrat deshidrogenasa (IDH)’. Les mutacions IDH es produeixen aproximadament en el 3,5% dels càncers, inclosos els càncers sòlids, com els gliomes, i els de sang, com la leucèmia mieloide aguda. Aproximadament el 80% dels gliomes de baix grau i dels glioblastomes secundaris tenen una mutació IDH. Les cèl·lules tumorals que alberguen aquesta mutació segreguen D-2-hidroxiglutarat (D-2HG), un metabòlit que normalment no es troba a nivells elevats en el cos humà.

Estudis anteriors ja havien demostrat que el D-2HG ajuda al creixement de les cèl·lules tumorals, alterant les seves vies genètiques per transformar-les permanentment en un estat més agressiu i de ràpida divisió. No obstant això, hi ha encara pocs estudis que se centrin en com el D-2HG afecta altres cèl·lules del microambient tumoral, incloses les cèl·lules T CD8+, cèl·lules immunitàries que alliberen unes proteïnes anomenades granzimes i altres substàncies químiques immunitàries anomenades citocines per destruir les cèl·lules canceroses.

Els resultats de l’estudi en ratolins mostren que les regions tumorals amb nivells més alts de D-2HG tenien nivells més baixos d’infiltració de cèl·lules T, mentre que les regions tumorals amb més cèl·lules T tenien nivells de D-2HG més baixos. És a dir, aquest metabòlit secretat pel tumor segresta el mecanisme de defensa normal del cos i fa que no funcioni correctament.