Nou partits sense perdre, líders en solitari i amb una plantilla competent en totes les posicions i necessitats de l’entrenador. Són afirmacions que semblaven impossibles la temporada anterior, però així és aquest Nàstic patidor que, fins i tot en partits incòmodes com el d’aquest diumenge al camp del Sestao River, pot treure petroli.
Els jugadors grana sabien que Las Llanas era un camp difícil. Fins i tot, “com jugar un altre esport”, segon Dani Vidal. Però això no va impedir que suportessin un rival molt agressiu i atent amb un públic a favor i un arbitratge millorable.
La primera part va deixar un sabor agredolç entre l’afició, amb un partit disputat però sense xuts entre els tres pals fins al minut 27. Alan Godoy pujava les revolucions de l’encontre per moments des de la banda esquerra, però sense una dominància clara i amb uns Borja i Òscar desapareguts, l’equip va navegar a la deriva intentant buscar a Pablo amb centres massa arriscats.
Andy i Pablo, amb marcatges individuals, no van aparèixer gairebé en tot el partit, i Jardí va deixar detalls de qualitat que van ser insuficients davant un rival sedent de victòria davant el líder.
Els primers 45 minuts van deixar freds als espectadors, sense més ni més, amb dos equips que ho intentaven, però sense una idea clara. El Nàstic anava al descans amb un gol ben anul·lat a Pol Domingo, i amb la necessitat de reaccionar.
“Mirant-ho objectivament és un bon empat. Acabem amb un possible penal i dos gols anul·lats”
ÒSCAR SANZ
La segona meitat va iniciar amb un Sestao River concentrat i amb ganes de demostrar que, al camp dels rivals que semblen “més petits”, ningú es pot adormir. Parra va aturar tres ocasions clares per evitar una derrota grana, fins i tot amb un pal que espentava a tothom i pronosticava el pitjor.
Poc després, el mateix porter de Riudoms provocava un penal clar dins l’àrea sobre Kaxe, i el davanter convertia des dels onze metres. L’error de Parra no embrutava la seva gran actuació, que va prosseguir amb un bon partit minimitzant els danys.
El Nàstic veia com, en el millor moment de la segona meitat, li anul·laven per segona vegada un gol de Marc Fernández i, gairebé tot seguit, no li xiulaven un penal clar sobre Álex Mula. El barceloní, pletòric en la segona part desequilibrant els rivals per la banda, va rebre una trepitjada que el feia caure, però no es va assenyalar res.
Després de 90 minuts d’intensa lluita i d’un Gimnàstic que semblava que reaccionava, entre Pablo i Iker Recio oferien la possibilitat a Òscar Sanz de convertir l’empat, i el català no fallava. Sanz posava la pilota dins amb un cop de cap precís i fort per fer que el Nàstic seguís líder.
Amb un punt insuficient, els grana tornen amb el pròxim partit entre cella i cella, ja que es preveu una lluita similar contra el cuer de la lliga. Però a Primera Federació, poc importen les estadístiques, el Nou Estadi ja es prepara per rebre a un rival més, igual de fort i enganyós, el pròxim diumenge.