Una desena de municipis de l’Alt Camp, Tarragonès i Baix Penedès estan treballant conjuntament per abastir-se amb aigua del riu Ebre. El projecte està en una fase inicial però els diferents ajuntaments ja han mantingut reunions amb el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), el Departament d’Acció Climàtica i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per estudiar les necessitats de cada poble i analitzar com es podria oferir el subministrament. L’opció que té més pes actualment és fer una canonada des de Valls fins a Salomó (Tarragonès) de la qual en sortirien ramals fins a cada municipi. El següent pas és reunir-se amb la Diputació de Tarragona perquè ajudi a finançar les obres, que els consistoris no poden assumir.
Entre els municipis interessats hi hauria Alió, Aiguamúrcia, Bràfim, Puigpelat, Montferri, Rodonyà, Vila-rodona, Vilabella (Alt Camp), Masllorenç, el Montmell (Baix Penedès) i Salomó (Tarragonès). De moment ja s’han celebrat dues reunions entre els municipis i els altres organismes implicats i la sintonia, asseguren diferents fonts, és bona. Fins i tot no es descarta que el projecte s’obri a altres localitats de la zona. La darrera trobada va ser un mes abans de les eleccions al Parlament i fins que no hi hagi nou govern de la Generalitat probablement no se’n farà cap més.
Els efectes de la sequera han fet que alguns d’aquests pobles tinguin dificultats per garantir el subministrament d’aigua, especialment per la baixada de les reserves dels pous dels quals s’abasteixen. La solució passaria per rebre aigua des del CAT, que la capta al riu Ebre i la facilita als seus consorciats, 69 ajuntaments i 26 empreses del Camp de Tarragona i Baix Penedès. Per poder disposar del recurs, doncs, els municipis s’hauran d’adherir al consorci, però com que són un nombre important i es tracta d’un projecte conjunt s’ha posat damunt la taula la possibilitat de crear una mancomunitat.
“Tenim la mateixa problemàtica que molts municipis, que amb la sequera ha baixat el nivell freàtic dels pous. Vam decidir fer pinya i parlar amb el CAT i l’ACA per veure quines possibilitats hi havia per tenir aigua de l’Ebre”, exposa José María Roldán, alcalde del Montmell. El seu homòleg de Vila-rodona, Josep Maria Comas, detalla més com han anat les trobades: “el CAT té la capacitat de poder subministrar una quantitat d’aigua, i el que es va avaluar era que els ajuntaments ho tinguéssim clar”. “Es va parlar d’unes xifres ‘a grosso modo’, de com pot ser el repartiment en funció de les previsions de consums de cadascú”, indica Comas.
Cal tenir en compte que alguns pobles, a banda del consum d’aigua de boca, també tenen polígons industrials, que també es podrien veure beneficiats de la connexió. “La nostra indústria, que és logística, en necessita? En cas d’incendi, en tenim prou? Hi ha molts elements a valorar”, exposa Comas.
La proposta tindria el beneplàcit dels serveis territorials d’Acció Climàtica al Camp de Tarragona, -que han rebutjat fer declaracions- que veurien la proposta com una bona opció per minimitzar els efectes de futures sequeres. “Ha de ser una aposta de país”, reivindica Roldán.
Finançament
Més enllà dels tràmits administratius per assegurar-se una dotació d’aigua, el gran problema que veuen els alcaldes és el finançament de les obres. “Quan hem fet números ens hem posat les mans al cap”, exemplifica l’alcalde del Montmell. “És una inversió important i la xifra pot variar molt”, rebla Comas.
L’esperança és la Diputació de Tarragona, amb qui volen parlar. L’ens supramunicipal està finançant moltes infraestructures hidràuliques a la demarcació i un dels eslògans que ha utilitzat amb freqüència la seva presidenta, Noemí Llauradó, és que “aquest és el mandat de l’aigua”. Actualment hi ha en marxa un projecte a la Conca de Barberà amb moltes similituds amb el que es vol impulsar a l’entorn de l’Alt Camp, i la Diputació i l’ACA hi han participat activament. “La Diputació està amb els fons europeus, i els ajuntaments podem demanar que ens redacti els estudis amb els serveis tècnics”, assenyala l’alcalde de Vila-rodona. Un tipus de col·laboració que l’ens ja ha fet en diferents indrets. De moment però, ningú s’atreveix a fer una estimació del cost que podria tenir el projecte.