En un món cada cop més interconnectat i dependent de la tecnologia, l’educació s’enfronta al desafiament d’adaptar-se a noves modalitats d’ensenyament que incorporin eines digitals. Però com està de preparat el col·lectiu docent per assumir i liderar a aquesta transició? Una recerca recent de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha desenvolupat una eina d’autoavaluació per analitzar, donar suport i millorar el disseny, la implementació i l’avaluació de les activitats educatives mitjançant diferents tipus de dispositius mòbils. L’objectiu és contribuir a integrar aquestes tecnologies en el procés educatiu i ajudar a què el professorat desenvolupi competències en aquesta àrea.

L’estudi, liderat per les investigadores del Departament de Pedagogia de la URV Judith Balanyà Rebollo i Janaina Minelli De Oliveira, es va centrar en desenvolupar aquesta eina, destinada a millorar l’aplicació pedagògica dels dispositius mòbils, com ara telèfons intel·ligents, tauletes i portàtils, en els processos d’ensenyament-aprenentatge. Està dissenyada per ser utilitzada per la comunitat educativa en el seu conjunt i oferir així suport al col·lectiu docent a l’hora d’integrar de forma efectiva aquestes tecnologies a l’aula.

Per desenvolupar la recerca, es va avaluar el seu ús entre 327 docents de 62 centres educatius. A través d’un qüestionari havien de respondre una sèrie de qüestions relacionades amb l’ús dels dispositius mòbils aplicats a l’educació. Un cop acabada l’enquesta, qui la responia obtenia de forma immediata els resultats, acompanyats d’orientacions i recursos per millorar l’ús d’aquestes eines a l’aula.

“Vam observar que existia una acceptació de moderada a alta del dispositiu, que el professorat va puntuar amb una mitjana de 70,65 sobre 100”, explica Judith Balanyà, una de les investigadores de l’estudi. Després del seu ús, els participants van destacar la facilitat d’ús i la integració de les seves funcions, especialment en les etapes més avançades de l’educació primària. Pel que fa a cicle mitjà de primària van ser els que van mostrar la percepció més alta respecte al seu coneixement sobre l’ús pedagògic dels dispositius mòbils, amb una puntuació mitjana de 8 sobre 10. En canvi, la puntuació més baixa es va registrar en educació infantil, amb una mitjana de 6,5.

Judith Balanyà és una de les investigadores que ha participat a la recerca.
Judith Balanyà és una de les investigadores que ha participat a la recerca.

Durant l’estudi també es van identificar diferències de gènere en les autoavaluacions. Els professors van emetre puntuacions més altes respecte l’ús de dispositius intel·ligents a l’aula en comparació amb les professores, fins i tot en etapes educatives on la presència femenina era majoritària. Els homes tendeixen a puntuar-se entre un 10% i un 15% més alt en competències tecnològiques respecte les dones, segons les dades recollides en el qüestionari de l’eina d’autoavaluació. “Aquest patró coincideix amb l’efecte Dunning-Kruger, que explica que les dones poden subestimar les seves capacitats, especialment en camps tecnològics, tot i tenir un rendiment similar o superior en la pràctica”, explica la investigadora.

La recerca també posa en relleu la importància de la formació contínua i el suport institucional per a aconseguir una integració efectiva de les tecnologies mòbils a les aules. A través de grups focals, es va observar que els docents, independentment del seu nivell d’experiència, valoren positivament les tecnologies mòbils com a eines pedagògiques.

L’eina d’autoavaluació desenvolupada per la URV no només facilita la reflexió i l’anàlisi del personal docent sobre l’ús de dispositius mòbils, sinó que també proporciona recursos educatius personalitzats per millorar les seves pràctiques pedagògiques. Amb l’exploració futura del potencial de la Intel·ligència Artificial aplicada a l’educació, aquesta recerca vol contribuir a millorar els processos educatius i a adaptar les tecnologies emergents a l’aula.

“La tecnologia per si mateixa no és ni bona ni dolenta: el seu valor radica en com s’utilitza i amb quin propòsit”, destaca Balanyà. “Els dispositius mòbils no són només eines per accedir a la informació, sinó que permeten una participació més activa i creativa en el procés d’aprenentatge”, afegeix. “Cal establir polítiques i directius clares per integrar-los de forma efectiva com a eines al servei de l’aprenentatge. I això passa per abordar qüestions com l’equitat en l’accés a aquesta tecnologia, la capacitació docent en el seu ús pedagògic i la protecció de la privacitat i seguretat de l’alumnat”, reflexiona Janaina Minelli De Oliveira, que ha participat també en la recerca.

Els resultats d’aquest estudi posen de manifest que, amb les eines i el suport adequats, els dispositius mòbils poden integrar-se de manera efectiva i enriquidora en els processos educatius, promovent un aprenentatge més interactiu, personalitzat i accessible per a tots els estudiants.