Durant la Segona Guerra Mundial, més de 40.000 veterans de la Guerra Civil van ser obligats a treballar per a l’Alemanya nazi. La majoria eren espanyols exiliats i, la resta, exbrigadistes internacionals que es trobaven a França quan va ser ocupada per Alemanya el 1940. Els nazis els anomenaven despectivament Rotspanier -rojos espanyols-, els considerava un perill potencial per a la seguretat del Reich i els va enviar a camps de treball i de concentració de tot Europa, on feien treballs forçats per servir a l’economia de la guerra alemanya.
Reivindicar i recuperar les històries d’aquestes víctimes del nazisme és un dels objectius del projecte europeu “Lliçons per al present: rotspanier, Treballadors forçats espanyols en la II Guerra Mundial. La (des)memòria europea de l’antifeixisme”, liderat per un grup investigador de la URV i en el que participen socis d’Espanya, Alemanya i França. En el marc d’aquest projecte divendres passat es va inaugurar una exposició inèdita que explica la història dels rotspanier a partir de deu testimonis de familiars dels deportats, que relaten de primera mà la seva experiència. La mostra es pot veure fins el 15 de maig al Museu d’Història de Tarragona.
En els dos anys de vida d’aquesta recerca, l’equip investigador ha anat recollint diferents testimonis que han ajudat a reconstruir es biografies dels protagonistes del projecte. Un d’ells és Ángel Veiga, que després de la Guerra Civil espanyola vivia amb els seus pares a un camp de refugiats d’Angulema (França). El matí del 20 d’agost de 1940, la Whermacht i els gendarmes francesos van obligar tots els refugiats espanyols a pujar a un tren de mercaderies.
Després de passar quatre dies amuntegats al comboi els soldats alemanys van fer baixar els homes i van deixar les dones i els nens als vagons per continuar el seu destí cap a Irún. “Dins del vagó un dels deportats va començar a dir que matarien tots els homes. El meu pare em va agafar en braços pensant que així els alemanys el deixarien quedar-se, però un cop ens va separar i el van fer baixar del tren. No el vam tornar a veure”. El tren en el que va continuar el seu pare va ser el primer que va viatjar cap a un camp de concentració del III Reich: Mathausen. Veiga conserva encara les cartes i dibuixos que el seu pare li enviava des d’Argelers a Angoulema, i que es poden veure a l’exposició.
“Els rotspanier han estat persones oblidades per la història i els fets de la II Guerra Mundial. Per això volem fer divulgació entre la ciutadania i promoure el coneixement d’aquest grup d’antifeixistes, i d’aquesta manera poder debatre sobre els perills del neofeixisme a Europa”, explica Jaume Camps, investigador del Departament d’Història i Història de l’Art que ha participat en el projecte. Amb els testimonis que relaten la duresa d’aquells temps, el projecte “vol fer reflexionar les persones sobre per què és necessari mantenir el record, que tinguin en compte que Europa va viure al segle passat dues grans guerres mundials i que la Unió Europea va néixer per evitar conflictes entre estats membres. Per això cal recordar la memòria d’aquestes persones que van donar la vida per defensar la democràcia i la dignitat”, afegeix.
Des de que va començar el projecte s’ha fet una important tasca divulgativa amb xerrades a instituts, escoles o aules de la gent gran. També s’està fent una col·laboració amb l’Institut Fonts del Glorieta d’Alcover i els estudiants de primer curs de gravat de l’Escola d’Art de Tarragona han fet dibuixos sobre els rotspanier, inspirats en les històries que van escoltar de veu dels testimonis, que també es poden veure a l’exposició.
El projecte, que ha comptat amb el finançament del programa European for Citizens finalitza l’any 2022 però continuarà viu a través de la pàgina web. “Hi ha persones que coneixen la tasca que fem i es posen en contacte amb nosaltres perquè en coneixen testimonis i volen aportar la seva experiència”, explica Camps.
