Ricard García Jardí, és un tarragoní vinculat a diverses entitats del Seguici Popular. Ara s’estrena en el gènere literari amb una primera novel·la a cavall entre la ciutat de Tarragona i la perifèria de París.
Apartat de correus 139, té tints autobiogràfics on es barregen dues de les seves grans passions, la història i la literatura.
“La novel·la li dedico a l’avi matern, Francisco Jardí Belilla, durant quaranta anys carter al centre de la ciutat”
RICARD GARCÍA JARDÍ
La figura de l’avi, amb la seva estima per la lectura, el dibuix i per explicar històries -que també comparteixen- inspira aquesta primera novel·la de Garcia Jardí.
Un homenatge que també fa extensiu a totes les persones que han subsistit amb pocs recursos en temps difícils de postfranquisme i durant la repressió. Molts, com un dels protagonistes de la novel·la, van haver de fugir a l’exili, a França. Al país veí, no sempre els van rebre amb els braços oberts, i molts van acabar al camp d’Argelers.
La novel·la retrata llocs emblemàtics del centre de la ciutat con Can Peret, la bodega Gras o el bar Moto Club, de la Rambla Nova. També descriu com era fa unes dècades l’ofici de carter i l’edifici de Correus de la plaça Corsini, quan encara s’enviaven cartes manuscrites.
La família dividida per la guerra civil espanyola guarda un gran secret que porta al lector fins a la perifèria de Paris. En concret, a les localitats de Châtenay-Malabry i L’Haÿ-les-Roses, a les banlieue del sud de la capital.
Ricard García Jardí és un lector voraç i reconeix influències d’autors com Victor Hugo, Ernest Hemingway, Federico García Lorca, Antonio Machado. També de Miguel Hernández, José Saramago, Gabriel García Márquez, Eduardo Mendoza, Carlos Ruiz Zafón i Julia Navarro, entre d’altres.
Publicada per Silva Editorial, la novel·la es presenta aquest dimecres, a les 19 hores, al Cafè la Cantonada. A banda de l’autor, intervindrà l’editor, Manuel Rivera, el periodista d’aquesta casa, Josep Suñé; el també periodista i escriptor, Enric García Jardí, i Adolf Quetcuti, que ha escrit el pròleg.