Ricard García Jardí, és un tarragoní vinculat a diverses entitats del Seguici Popular. Ara s’estrena en el gènere literari amb una primera novel·la a cavall entre la ciutat de Tarragona i la perifèria de París.
powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.
Apartat de correus 139, té tints autobiogràfics on es barregen dues de les seves grans passions, la història i la literatura.
“La novel·la li dedico a l’avi matern, Francisco Jardí Belilla, durant quaranta anys carter al centre de la ciutat”
RICARD GARCÍA JARDÍ
La figura de l’avi, amb la seva estima per la lectura, el dibuix i per explicar històries -que també comparteixen- inspira aquesta primera novel·la de Garcia Jardí.
Un homenatge que també fa extensiu a totes les persones que han subsistit amb pocs recursos en temps difícils de postfranquisme i durant la repressió. Molts, com un dels protagonistes de la novel·la, van haver de fugir a l’exili, a França. Al país veí, no sempre els van rebre amb els braços oberts, i molts van acabar al camp d’Argelers.
La novel·la retrata llocs emblemàtics del centre de la ciutat con Can Peret, la bodega Gras o el bar Moto Club, de la Rambla Nova. També descriu com era fa unes dècades l’ofici de carter i l’edifici de Correus de la plaça Corsini, quan encara s’enviaven cartes manuscrites.
La família dividida per la guerra civil espanyola guarda un gran secret que porta al lector fins a la perifèria de Paris. En concret, a les localitats de Châtenay-Malabry i L’Haÿ-les-Roses, a les banlieue del sud de la capital.
Ricard García Jardí és un lector voraç i reconeix influències d’autors com Victor Hugo, Ernest Hemingway, Federico García Lorca, Antonio Machado. També de Miguel Hernández, José Saramago, Gabriel García Márquez, Eduardo Mendoza, Carlos Ruiz Zafón i Julia Navarro, entre d’altres.
Publicada per Silva Editorial, la novel·la es presenta aquest dimecres, a les 19 hores, al Cafè la Cantonada. A banda de l’autor, intervindrà l’editor, Manuel Rivera, el periodista d’aquesta casa, Josep Suñé; el també periodista i escriptor, Enric García Jardí, i Adolf Quetcuti, que ha escrit el pròleg.