El Nàstic ha introduït moltes novetats aquesta temporada 2019-2020 que just ara acaba de començar de forma oficial. Molts jugadors nous, un cos tècnic renovat en quasi la seva totalitat i un nou concepte de futbol que es vol aplicar al primer equip i, en el futur, a tots els grups de la base. No hi ha dubte que el pare o la mare de tots els conjunts de l’entitat és l’equip de Segona Divisió B. I per a què aquest funcioni el millor possible, es cuiden el nombre més gran de detalls a l’abast. Un d’ells és el fet de poder aportar el màxim d’informació possible a l’entrenador durant el partit. I Xavi Bartolo té un as a la màniga: Abel Mourelo, el segon tècnic grana.

Xavi Bartolo i Abel Mourelo no comparteixen tot el partit un al costat de l’altre. En els primers temps, el tècnic lleidatà veu com el seu segon puja a la graderia, s’instal·la en la zona de premsa habilitada pel club i com mitjançant un telèfon mòbil i uns auriculars li transmet tota la informació que Bartolo no veu sobre la gespa per una qüestió de perspectiva. Mourelo, des de tribuna alta, realitza una trucada de telèfon a un Xavi Bartolo que es posa a l’orella un auricular sense fils per rebre les instruccions i correccions de Mourelo.

Bartolo passava el passat dimarts pels micròfons de TarragonaDigital.com i comentava aquesta circumstància: «La perspectiva des d’una posició més elevada és millor per veure el futbol. Des de baix, entre la tensió que tens i la perspectiva arran de gespa amb els jugadors, és difícil veure moltíssimes coses. Durant la primera part, Abel se situa dalt i si hi ha una situació important a comentar, la comunicació és més directa per intentar corregir-la», reconeix el primer entrenador nastiquer.

El tècnic grana va més enllà d’aquesta situació que el Nàstic ja va viure fa setze anys amb el tàndem format per Jordi Vinyals a la gespa i Alfons Muñoz a la graderia. Bartolo creu que els entrenadors «haurien de tenir més influència directa el dia del partit. A la banqueta estàs massa lluny, has d’utilitzar un jugador que faci de pont i la informació que li dones al primer la transmet d’aquella manera al segon i el segon dona la meitat al tercer i el darrer no entén res». És per aquest motiu que Bartolo veuria amb molt bons ulls la introducció dels temps morts: «El futbol té un problema. S’evoluciona per a què el joc sigui més atractiu però hi ha quelcom que crec que s’hauria d’aplicar i que està instaurat a la gran majoria d’esports menys el futbol: els temps morts, que cada entrenador tingués en cada període de temps un temps mort. És absolutament necessari per als tècnics».

El tècnic argumenta que «al futbol és impossible arribar als jugadors que estan lluny de la teva zona d’influència, canviar coses en un partit professional amb ambient i soroll és pràcticament impossible arribar i poder fer canvis dràstics durant els partits. L’única manera de canviar quelcom de les xerrades prèvies als encontres és a la mitja part o a través d’algun canvi fent substitucions. No estaria malament donar-nos als entrenadors aquesta possibilitat per poder posar en pràctica les indicacions que veuen des de dalt, et transmeten informació però molta d’aquesta serveix per a la mitja part, no de manera immediata». És més, el lleidatà va més enllà i creu que «a la llarga, hauria de ser possible comunicar-te directament amb els jugadors que hi ha sobre el camp, la tecnologia existeix».

A l’espera que el futbol evolucioni més enllà del VAR, els entrenadors s’han d’inventar alternatives per ser més efectius. A Tarragona es veurà Abel Mourelo a la graderia i Xavi Bartolo en solitari a la banqueta durant els primers temps. A les segones meitats, ambdós ja compartiran gespa. Caldrà esperar per veure si aquesta novetat dona resultats.