El capità grana ha decidit posar punt final a la seva etapa en el Nàstic després de cinc anys on ha vestit la samarreta tarragonina durant 167 partits

 

Tota història té un final i Xavi Molina ha decidit liquidar la seva etapa al Nàstic avui dimecres 6 de juny. El futbolista de la Canonja ha anunciat que rebutja l’oferta de renovació oferta pel conjunt grana i, per tant, posarà punt final a la seva etapa al club tarragoní el pròxim 30 de juny. Molina, futbolista que més temporades acumulava al vestidor després d’incorporar-se l’estiu del 2013, ha decidit declinarla proposta d’un Nàstic que havia ofert al futbolista un contracte per a les pròximes tres temporades millorant les condicions econòmiques del seu vincle.

 

167 partits i molta història

Xavi Molina deixarà de vestir la samarreta del Nàstic després de 167 partits com a nastiquer. El futbolista de La Canonja les ha viscut de tots els colors a Tarragona: un fracàs a Llagostera l’any 2014, un ascens a Segona la temporada el 2015, un quasi ascens a Primera Divisió l’any 2016 i dues temporades posteriors amb un patiment extrem per assegurar-se la continuïtat a la categoria de plata del futbol estatal. Molina, tal com va anunciar el president Josep Maria Andreu el passat 12 de març al Sempre Nàstic, va rebre l’oferta de renovació juntament amb Sergio Tejera i Daisuke Suzuki. Les negociacions, que s’han dilatat en el temps, havien quedat en punt mort. Després de salvar la categoria davant el Rayo, el canongí no va parlar clar sobre el futur, fet que deixava entreveure que els camins d’un i altre acabarien per separar-se.

 

 

Xavi Molina ha dedicat unes paraules d’agraïment per aquestes 5 temporades

 

Quan era petit tenia un somni, somiava una cosa que semblava impossible…, però amb molt de treball i sacrifici ara farà 5 anys vaig aconseguir jugar per fi, al Nàstic!

Va ser arribar, i sentir des del primer dia l’estima de l’afició. Aquesta, que malauradament ha patit tant aquestes dues últimes temporades… Però que recordo bé, que també va xalar de valent les tres anteriors! La primera, vam estar a un gol d’aconseguir l’esperat ascens a 2a divisió, a la segona, per fi ho vam aconseguir, amb un any extraordinari de principi a fi!

Impossible descriure la felicitat que sentia. Veure la plaça de l’Ajuntament plena de nastiquers feliços i contents… La temporada següent va ser encara més emocionant, arribant a l’última jornada de lliga en plena lluita per l’ascens directe a 1a divisió, el partit contra l’Alavés, aquell gol que podia suposar una cosa tant bonica per Tarragona, però que malauradament no va ser decisiu… No tinc paraules per descriure com em vaig sentir en aquell moment. Sempre he intentat donar el màxim de mi en tots els aspectes per aquest escut, només espero haver estat a l’alçada.

Ara vull agrair, des del primer a l’últim, a tots el treballadors del club, jardiners, bugaderia, material, oficina, botiga, premsa, televisió, entrenadors futbol base… m’emporto a tots i cadascú d’ells…

Menció especial a la gent del Bar de l’Estadi, que ens han cuidat dia rere dia, com a fills i germans, sou increïbles!

Agrair també a la directiva encapçalada per el president Josep Maria Andreu, i al director esportiu Emilio Viqueira per fer possible la meva arribada al club de la mà de Santi Castillejo. A tots els místers que he tingut i dels que tant he après, Vicente, Merino, Nano, Lluís, Rodri i Gordillo amb tots els seus staff tècnics.

Als companys que molts s’han convertit en amics, gràcies per poder competir cada cap de setmana al vostre costat! Per compartir moments únics al vestidor i ajudar-me quant ho he necessitat, ha sigut un plaer patir i gaudir amb vosaltres!

I per últim, l’actiu més important que té aquest club, vosaltres AFICIÓ, gràcies per tot, i a tots, tant als que els li agrado més com als que no els hi agrado tant… Perquè així es el futbol!  No dubteu mai, que sou part essencial per guanyar partits, ho heu demostrat moltes vegades.

Dit això, i amb l’ànima trencada, ha arribat l’hora de dir adéu, ha sigut una decisió molt complicada, probablement la més difícil que he hagut de prendre fins ara… Però només us puc assegurar que allà on vagi portaré el Nàstic al meu cor, per tot allò que ens ha donat i tot el bonic que ens depararà!

Xavi Molina Arias