Després de nou (9) partits sense perdre, el Nàstic rep una lliçó considerable abans del tram més important de la temporada. Ni tot és tan dolent, ni tot és tan bo. Els de Dani Vidal a l’espera del que aconsegueixi el Deportivo a Navarra, continuen entre els tres primers i sent el millor equip vestit de grana que ha vist aquesta categoria.
L’entrenador del Gimnàstic plantejava un partit ofensiu, amb frescor per les bandes, apostant per Mula i Godoy com a titulars, i amb un Alexandru Tirlea que tornava a l’onze inicial per sobre d’un Pol Domingo amb un gran nivell. Sens dubte, el míster sorprenia a tothom amb la revolució tàctica, però l’argumentació sobre el camp era diferent.
Els dos extrems nouvinguts eren els més actius en una primera part acceptable del Nàstic. Mula va ser un malson per als defensors fins a l’inesperat gerro d’aigua freda que Martínez llençava sobre el Nou Estadi al minut 6. L’extrem grana proporcionaria les millors jugades, pràcticament, de tot l’encontre pels locals.
Nacho González sortia lesionat al minut 20, augmentant els nervis de tot l’Estadi. A mesura que passaven els minuts, l’equip desconnectava i l’afició també. Cosa que els visitants, cuers, però amb una dinàmica de set partits sense perdre fora de casa, van aprofitar. Sierra espantava Varo amb una pilota al travesser després d’una mala acció defensiva del Nàstic, i els de Dani Vidal acabarien la primera part sense una idea clara.
L’emprenyament era visible, però ni el descans, ni el triple canvi de l’entrenador van ser suficients per carregar les piles al Nou Estadi.
“Ha estat una mica de nerviosisme després del primer gol, la segona ho hem intentat més amb cor que amb cap”
marc fernández
La segona part iniciava amb el pitjor dels pronòstics. Amb tots els jugadors totalment fora del partit, Borja Romero aprofitava per rematar a plaer de cap dins l’àrea de Varo i fer el 0-2. La sensació de decepció ja no sortiria del camp, que només per moments va animar-se amb un Pablo Fernández que ho va intentar de totes les maneres.
Taliby, el porter dels aragonesos, va ser el gran heroi aturant tot el que el Nàstic li va oferir ofensivament. Els seus 1,91 metres d’alçada van imposar-se a qualsevol atac grana, inclús a les més clares de Pablo, un mà a mà i una pilota rematada que va treure de la mateixa línia de gol.
Ni amb els cinc canvis Dani Vidal va aconseguir activar l’equip. Res del plantejament va sortir. Ni amb estratègia, ni amb coratge. Fins i tot, els visitants en van tindre un parell més per consagrar el pitjor partit de la temporada del Nàstic.
Sens dubte, un bany de futbol modest per continuar amb la filosofia que els grana havien seguit fins ara: partit a partit. L’Arenteiro és el pròxim rival del Gimnàstic de Tarragona, amb l’ombra del Deportivo de la Coruña començant a afegir pressió en la classificació.
“L’afició ha marxat enfadada i trista. Però hem de ser justos i veure on estem”
dani vidal
El Nàstic jugarà a O Carballiño el pròxim diumenge a les 16:00. Un repte molt difícil que no s’ha de subestimar.